maniqueista adj

Primera documentació: 23/10/1995

Tipus sufixació
Contextos El futur líder de la formació a Madrid es va lamentar que el president del govern central estigui “hipotecant” Rajoy per la seva actitud maniqueista i per portar a la pràctica les màximes de l’“amb mi o contra mi, o jo o el caos”, va reblar el líder d’Unió. [Avui, 21/01/2004]
La pel·lícula denuncia la repressió de l’estat però amb plantejaments molt maniqueistes: la gent del poble és ignorant, passiva i alienada i els militars són molt sàdics. [Catalunya, 1/01/2016]
Observacions L’adjectiu neològic maniqueista fa referència al maniqueisme, una doctrina fundada el s. iii dC pel savi persa Mani que es basa en un principi fonamental: la distinció dualista del bé i del mal, els quals són fomentats per dues divinitats diferents (una de benigna i una altra de maligna) que es troben al mateix nivell.

Les doctrines en –isme solen tenir el seu correlat en –ista per designar els seguidors, tal com ocorre amb budisme – budista, marxisme – marxista o impressionisme – impressionista. Tanmateix, aquesta relació no és totalment constant: per una banda, tenim substantius en –ista que no tenen correlat en –isme, com taxista, accionista o ebenista. Per l’altra, tenim substantius en –isme que no tenen correlat en –ista, com acefalisme, erotisme o el cas que ens ocupa, maniqueisme, ja que el substantiu i adjectiu que li correspon és maniqueuea, forma que sí que es recull als diccionaris. Això no obstant, els parlants han creat la forma maniqueista per analogia amb el cas regular.

Anuncis

yin-yang / yin i yang m

Primera documentació: 21/07/1997

Tipus manlleu del xinès
Contextos Ell va contractar un especialista de feng shui per decorar a cop de brúixola, casa seva segons el yin i el yang i així retrobar l’equilibri mental. [El Periódico, 31/05/2002]
Adaptar-se als canvis estacionals. Alimentar el yang a la tardor i a l’hivern; nodrir el yin a l’estiu. [L’ofici de viure (Catalunya Ràdio), 14/11/2015]
Observacions El yin ‘fosc, tapat’ i el yang ‘assolellat’ són una ‘parella de forces antagonistes complementàries en tot l’univers, que constitueixen els dos aspectes d’un únic principi en el pensament xinès’ (Termcat). Aquestes forces, a partir de les combinacions de les quals es generen totes les coses, es corresponen, d’una banda, al que és femení, fosc i passiu (yin) i, de l’altra, a allò que s’associa amb el que és masculí, lluminós i actiu (yang). El símbol que el representa, el taijitu, ha esdevingut cada vegada més reconeixible, i representa l’equilibri entre les dues forces, que es trepitgen mútuament.

El Termcat marca que les formes yin i yang o yin-yang són sinònims complementaris, encara que la primera presenta els dos aspectes de manera individual i la segona ho fa com a concepte únic, que s’utilitza, per exemple, per fer referència al corrent filosòfic que planteja aquesta dualitat a l’univers.

A partir de les ocurrències recollides a l’Observatori observem que en alguns casos el primer formant s’escriu erròniament com a ying, i que en la majoria d’exemples apareixen els dos components junts dins de la frase.