wabi-sabi m

Primera documentació: 20/12/2002

Tipus	manlleu del japonès
Contextos	Aquell nen i aquell vell / Aquel niño y aquel viejo (Kalandraka, 10 €). Inspirant-se en la filosofia japonesa del wabi-sabi, Federico Delicado usa materials com la cera, la palla i el paper per il·lustrar un conte d’amistat entre un nen i un avi. [El Periódico, 20/12/2002]
	“Era l’alumne impopular més popular de la classe”, va afirmar Tim Brouk, un dels seus amics de batxillerat. Aquesta descripció de Dorsey, a qui li apassiona la filosofia japonesa wabi-sabi (la bellesa de l’imperfecte), continua vigent. [La Vanguardia, 17/01/2021]
Observacions	El wabi-sabi (en kanji 侘寂) és un ‘concepte de la filosofia japonesa que dona valor al caràcter imperfecte i autèntic de les coses’, segons la definició que en dona el Termcat, i s’aplica a objectes amb acabat poc polit i incomplet. La base del concepte es troba en els preceptes zen de la simplicitat, la humilitat i la naturalitat, i vindica l’acceptació feliç que totes les coses són imperfectes i efímeres en aquest món, motiu pel qual, precisament, són més belles. El wabi-sabi es vincula a la ceràmica japonesa tradicional, però també a l’arquitectura, la pintura i la poesia, o, fins i tot, a la forma d’encarar la vida de molts japonesos.

zeitgeist m

Primera documentació: 15/01/1999

Tipus	manlleu de l’alemany
Contextos	Es parla del bé comú com a idea força en oposició a l’individualisme del consum: aquest seria el zeitgeist que malda per obrir-se pas. [Ara, 7/02/2005]
	I més enllà de voler comparar els cabells minvats, l’amplada de l’oval, bosses, quilos o arrugues, va voler examinar el context, el zeitgeist d’una època que, en el seu cas, coincideix amb els anys deu del nou mil·lenni. [La Vanguardia, 27/01/2020]
Observacions	El manlleu de l’alemany zeitgeist, format pels substantius Zeit ‘temps’ i Geist ‘esperit, fantasma’, i que podríem traduir com l’‘esperit de l’època’, al·ludeix a la visió global dominant que defineix un període sociocultural determinat a partir del pensament, els ideals i les actituds distintives de la gent que el comprenen, i que es manifesta en multitud d’aspectes polítics, socials, econòmics i culturals. Aquest concepte està associat als filòsofs alemanys Johann Gottfried Herder (1744-1803) i Georg W. Friedrich Hegel (1770-1831). El 1769 va aparèixer per primer cop en un text de Herder com a traducció del llatí genius seculi (genius ‘esperit guardià’ i saeculi ‘del segle’). A partir d’aquí, el romanticisme alemany va convertir el zeitgeist en un personatge històric amb dret propi en lloc de ser un instrument merament conceptual.

maniqueista adj

Primera documentació: 23/10/1995

Tipus	sufixació
Contextos	El futur líder de la formació a Madrid es va lamentar que el president del govern central estigui “hipotecant” Rajoy per la seva actitud maniqueista i per portar a la pràctica les màximes de l’“amb mi o contra mi, o jo o el caos”, va reblar el líder d’Unió. [Avui, 21/01/2004]
	La pel·lícula denuncia la repressió de l’estat però amb plantejaments molt maniqueistes: la gent del poble és ignorant, passiva i alienada i els militars són molt sàdics. [Catalunya, 1/01/2016]
Observacions	L’adjectiu neològic maniqueista fa referència al maniqueisme, una doctrina fundada el s. iii dC pel savi persa Mani que es basa en un principi fonamental: la distinció dualista del bé i del mal, els quals són fomentats per dues divinitats diferents (una de benigna i una altra de maligna) que es troben al mateix nivell. Les doctrines en –isme solen tenir el seu correlat en –ista per designar els seguidors, tal com ocorre amb budisme – budista, marxisme – marxista o impressionisme – impressionista. Tanmateix, aquesta relació no és totalment constant: per una banda, tenim substantius en –ista que no tenen correlat en –isme, com taxista, accionista o ebenista. Per l’altra, tenim substantius en –isme que no tenen correlat en –ista, com acefalisme, erotisme o el cas que ens ocupa, maniqueisme, ja que el substantiu i adjectiu que li correspon és maniqueu –ea, forma que sí que es recull als diccionaris. Això no obstant, els parlants han creat la forma maniqueista per analogia amb el cas regular.

yin-yang / yin i yang m

Primera documentació: 21/07/1997

Tipus	manlleu del xinès
Contextos	Ell va contractar un especialista de feng shui per decorar a cop de brúixola, casa seva segons el yin i el yang i així retrobar l’equilibri mental. [El Periódico, 31/05/2002]
	Adaptar-se als canvis estacionals. Alimentar el yang a la tardor i a l’hivern; nodrir el yin a l’estiu. [L’Ofici de Viure (Catalunya Ràdio), 14/11/2015]
Observacions	El yin ‘fosc, tapat’ i el yang ‘assolellat’ són una ‘parella de forces antagonistes complementàries en tot l’univers, que constitueixen els dos aspectes d’un únic principi en el pensament xinès’ (Termcat). Aquestes forces, a partir de les combinacions de les quals es generen totes les coses, es corresponen, d’una banda, al que és femení, fosc i passiu (yin) i, de l’altra, a allò que s’associa amb el que és masculí, lluminós i actiu (yang). El símbol que el representa, el taijitu, ha esdevingut cada vegada més reconeixible, i representa l’equilibri entre les dues forces, que es trepitgen mútuament. El Termcat marca que les formes yin i yang o yin-yang són sinònims complementaris, encara que la primera presenta els dos aspectes de manera individual i la segona ho fa com a concepte únic, que s’utilitza, per exemple, per fer referència al corrent filosòfic que planteja aquesta dualitat a l’univers. A partir de les ocurrències recollides a l’Observatori observem que en alguns casos el primer formant s’escriu erròniament com a ying, i que en la majoria d’exemples apareixen els dos components junts dins de la frase.