polla f

Primera documentació: 22/05/1995

Tipus manlleu del castellà
Contextos Per a l’autora, “parlar de les conseqüències de tenir un nòvio amb la polla enorme també pot ser revolucionari”. [Ara, 9/05/2015]
Aquesta barrabassada amb tècnica, feinada i pressupost d’un ‘blockbuster’ d’animació infantil, és un reguitzell d’acudits de polles. No de penis, no de cigales, no de titoles. De polles, que aquest barbarisme groller és el que es fa servir en la nomenclatura de la ‘writer’s room’. [Ara, 7/10/2016]
Observacions Les paraules que una cultura i, doncs, una llengua considera tabús se solen evitar en contextos formals i, fins i tot, col·loquials, motiu pel qual no solen aparèixer en els textos dels mitjans. Normalment, aquestes paraules estan relacionades amb la mort, les malalties i el sexe, com el cas que ens ocupa, i es recorre a metàfores diverses que depenen de les equivalències que estableixen els parlants amb els elements amb què es comparen. Així, per al membre viril, es recorre a metàfores vegetals (fava, plàtan), animals (cigala, sardina), comestibles (xurro, melindro), instruments (simbomba, flauta) per evitar esmentar explícitament el penis.

La paraula polla és un manlleu del castellà, que prové del llatí pŭllus -a -um, que volia dir ‘cria d’un ocell, especialment de la gallina’, i que designa vulgarment el penis. El diccionari de la Real Academia Española el va incloure per primer cop en l’edició de 1985, tot i que aquest significat es documenta en els corpus des de finals dels anys 70 del segle passat.

Anuncis

escaquejar-se v pron

Primera documentació: 4/03/1993

Tipus manlleu del castellà
Contextos El mateix ha passat al PSOE, on tothom ha procurat escaquejar-se del repte fins que han hagut d’improvisar la candidatura de Rosa Díez, una diputada autonòmica amb aspiracions que, en no trobar destí a Madrid, no s’ha pogut negar a acceptar l’oferta. [Avui, 4/04/1999]
És habitual que les Mútues intentin escaquejar-se i intentar derivar-nos al metge de capçalera, encara tractant-se la nostra patologia o lesió d’una contingència laboral. [Catalunya, 1/04/2017]
Observacions Com indica el substantiu del qual deriva, escac, l’origen d’aquest verb que hem manllevat del castellà està relacionat amb el joc dels escacs (en castellà, un altre nom per a ajedrez és escaque). En aquest joc de taula, els escacs són les caselles o quadres que formen el tauler. El primer significat del verb resultant, escaquejar, que trobem al DRAE, és, simplement, dividir en escacs. Més endavant va aparèixer un ús nou en el context militar, en què escaquejar-se era una estratègia segons la qual les unitats es dispersaven pel terreny de combat per amagar-se i aprofitar-ne millor les característiques per atacar.

A partir d’aquest últim significat s’hauria originat el valor col·loquial amb què fem servir aquest verb actualment, amb el qual expressem, com mostren els exemples, la voluntat d’escapar-se o desentendre’s d’una tasca o obligació.

química f

Primera documentació: 23/03/1992

Tipus semàntic
Contextos A partir d’aquest argument, el film explota la química entre els dos protagonistes masculins, i potencia el sentit de l’humor de l’aventura. [Diari de Barcelona, 23/03/1992]
Hem perdut molts jugadors i això ens ha fet perdre la química i molts partits, però hem de mantenir-nos positius. [Ara, 27/01/2017]
Observacions El DIEC defineix química com la ‘ciència que estudia la composició, l’estructura íntima de les substàncies i llurs transformacions recíproques’. Ara bé, els contextos mostren un altre ús en què aquesta paraula s’utilitza per referir-se a aquella relació que es caracteritza per ser positiva entre persones o coses que tenen certes característiques afins. Generalment, en les persones, aquest grau d’afinitat se sol manifestar quan aquestes s’acaben de conèixer o han establert algun tipus de relació, ja sigui amistosa, laboral o amorosa.

xivar v tr

Primera documentació: 3/05/2009

Tipus manlleu del castellà
Contextos Algú li va xivar el nom del president italià i Isabel II, vestida de rosa i amb bossa negra, va compondre un gest de vells coneguts. [El Periódico, 3/05/2009]
Zoido reitera la confiança en el número dos d’Interior i nega que xivés a González que l’investigaven, com diu el fiscal. [Ara, 13/05/2017]
Observacions En català, quan algú diu alguna cosa que convenia callar diem que se n’ha anat de la llengua o de la boca, o, més formalment, utilitzem el verb delatar. A les formes col·loquials s’ha de sumar el verb manllevat (i adaptat gràficament) del castellà xivar (tot i que en aquesta llengua, chivar té més significats com ‘suar’ o ‘molestar, enutjar’). Tot i que té un caràcter marcadament informal, tal com recull el Gran diccionari 62 de la llengua catalana, on apareix inclòs, comença a aparèixer en contextos formals d’alguns mitjans.

coure’s v pron

Primera documentació: 5/11/1990

Tipus semàntic
Contextos Però ella, dona intel·ligent i advocada prestigiosa, posarà el pessic de sal a tot allò que es cogui a la Casa Blanca. [Avui, 8/02/1993]
Som a la plaça de Ripoll on es cou el festival, que té un alt valor social. [País km0 (La Xarxa), 19/07/2016]
Observacions El verb transitiu i intransitiu coure significa ‘preparar un aliment mitjançant un procés tèrmic’, i més enllà de l’àmbit culinari i en sentit figurat, ‘produir una sensació dolorosa anàloga a la d’una cremada a algú’ o ‘produir desfici, intranquil·litat, disgust’. Des de fa uns anys, l’Observatori ha recollit aquest verb en forma pronominal i amb un nou significat metafòric, canviant els aliments per trames: ‘preparar-se en secret o tramar alguna cosa de la qual hi ha algun indici’.