xivar v tr

Primera documentació: 3/05/2009

Tipus manlleu del castellà
Contextos Algú li va xivar el nom del president italià i Isabel II, vestida de rosa i amb bossa negra, va compondre un gest de vells coneguts. [El Periódico, 3/05/2009]
Zoido reitera la confiança en el número dos d’Interior i nega que xivés a González que l’investigaven, com diu el fiscal. [Ara, 13/05/2017]
Observacions En català, quan algú diu alguna cosa que convenia callar diem que se n’ha anat de la llengua o de la boca, o, més formalment, utilitzem el verb delatar. A les formes col·loquials s’ha de sumar el verb manllevat (i adaptat gràficament) del castellà xivar (tot i que en aquesta llengua, chivar té més significats com ‘suar’ o ‘molestar, enutjar’). Tot i que té un caràcter marcadament informal, tal com recull el Gran diccionari 62 de la llengua catalana, on apareix inclòs, comença a aparèixer en contextos formals d’alguns mitjans.
Anuncis

coure’s v pron

Primera documentació: 5/11/1990

Tipus semàntic
Contextos Però ella, dona intel·ligent i advocada prestigiosa, posarà el pessic de sal a tot allò que es cogui a la Casa Blanca. [Avui, 8/02/1993]
Som a la plaça de Ripoll on es cou el festival, que té un alt valor social. [País km0 (La Xarxa), 19/07/2016]
Observacions El verb transitiu i intransitiu coure significa ‘preparar un aliment mitjançant un procés tèrmic’, i més enllà de l’àmbit culinari i en sentit figurat, ‘produir una sensació dolorosa anàloga a la d’una cremada a algú’ o ‘produir desfici, intranquil·litat, disgust’. Des de fa uns anys, l’Observatori ha recollit aquest verb en forma pronominal i amb un nou significat metafòric, canviant els aliments per trames: ‘preparar-se en secret o tramar alguna cosa de la qual hi ha algun indici’.

gim m

Primera documentació: 27/02/2012

Tipus abreviació
Contextos Joan Cabrera vol oferir dues sessions de natació terapèutica, Dolors Bertran va conduir un parell de classes d’aquafibro i Laura Garcia en va impartir dues de gim terapèutic. [Claror, 27/02/2012]
Al gim la dona sempre havia sigut menys visible. [Ara, 23/02/2016]
Observacions El mot gim és un neologisme format a partir de l’abreviació del substantiu gimnàs, probablement per influència de l’anglès (de manera similar a tele o col·le), i habitual en contextos informals. La forma gim coexisteix amb la forma més estranya per a la llengua gym, manllevada directament de l’anglès.

Pel fet de ser una abreviació i, per tant, considerar-se més aviat col·loquial, sembla ser que el català escrit dels mitjans es resisteix encara a introduir-lo. Això no obstant, en anglès, l’Oxford English Dictionary en recull el primer ús l’any 1871, format mitjançant el truncament del substantiu gymnasium o gymnastics; Le Grand Robert, en francès, també el recull, i situa l’aparició el 1878, com a abreviació del mot gymnastique.

pringar v tr i v intr

Primera documentació: 2/03/1993

Tipus manlleu del castellà
Contextos Et lleves, un dia qualsevol, i veus que una cosa emblanquinada ho està pringant tot. [Diari de Barcelona, 2/03/1993]
Els monitors sempre acabem pringant i rebem bastant en la guerra de coixins. [País km0 (La Xarxa), 11/07/2016]
Observacions Segons el DRAE, el verb pringar té un origen incert, tot i que està clarament relacionat amb el substantiu pringue, entès com el greix que deixa anar el porc o, simplement, com a brutícia o porqueria enganxosa. Tot i que tots els sentits que té aquesta paraula en castellà són negatius, n’hi ha de més literals i de més metafòrics: en el cas dels primers, que trobem al primer context, pringar és una manera col·loquial de dir embrutar amb greix o substàncies olioses que taquen. En el cas dels segons, però, i que trobem al segon context, el significat del verb s’amplia i el seu règim canvia de transitiu a intransitiu per denominar les situacions en què algú s’endú la pitjor part d’alguna cosa. El DRAE recull que originàriament són situacions en què s’ha de treballar molt o més del que ho fan altres, en feines que no són agradables o que no es volen fer. D’aquí ve que un pringat sigui una manera despectiva de referir-se a algú que es deixa enganyar de manera que acaba fent coses que no vol fer ningú, que comporten molt d’esforç i que no l’afavoreixen de cap manera.

mono -a adj

Primera documentació: 8/07/2001

Tipus manlleu del castellà
Contextos És una pel·li molt mona. O, més ben dit, és una pel·li que s’escarrassa molt a ser molt mona. De vegades ho aconsegueix: conté tantes ocurrències que, gairebé per estadística, algunes acaben sent efectives. [Ara, 5/06/2015]
Estem arribant a un punt que això semblen les pel·lícules espanyolades dels 70 en què sortia tota una colla d’homes grans, vells, lletjos, verds, babosos, que agafen la noia guapa, ben mona, allà al mig. [La Tribu (Catalunya Ràdio), 4/02/2016]
Observacions Mono -a és un adjectiu manllevat del castellà que s’utilitza per qualificar una persona o cosa d’aspecte agradable i que es considera bufona, graciosa o delicada. Amb aquest mateix sentit el DIEC2 ja recull el substantiu monada, però tot i això sembla que el castellanisme està més estès en el llenguatge col·loquial català. Segons l’ésAdir, mono -a és admissible en espais informals i habitual sobretot en els diàlegs.

La paraula mono prové de l’àrab andalusí maymún, que en els dialectes de l’àrab modern es feia servir per referir-se al mico, l’animal (‘mono’ en castellà). El significat de ‘bufó’ i ‘graciós’ devia venir d’aquest primat, ja que en certa manera els seus gestos (en castellà, ‘monerías’) se solen considerar graciosos. El Diccionari català-valencià-balear ja recull aquest adjectiu del qual especifica que “s’ha pres modernament del castellà”, i el documenta a les darreries del segle xix (1879-1885), amb el mateix significat.