petar-ho loc

Primera documentació: 17/03/2013

Tipus sintagmació
Contextos La portada desesperada de La Gaceta demostra que aquests dies El Mundo ho està petant a Madrid. [El Periódico, 17/03/2013]
I, fins i tot, consultar l’amic gamer de confiança i atendre el que ens diu: que aquesta creació de Patrice Désilets i Jade Raymond és extremadament popular i gairebé cada any hi ha un nou joc que ho peta. [Ara, 25/12/2016]
Observacions Segons l’ésAdir, petar-ho és una locució col·loquial que equival a ‘tenir èxit’ o ‘triomfar’, que no es recull al DIEC2 ni al GDLC. Tot i així, podríem dir que és una mena de canvi de significat de la primera accepció del verb petar que recull el diccionari normatiu, en la mesura que equivaldria a ‘esclatar d’èxit’ o ‘rompre els esquemes esperats’.

Actualment és una expressió col·loquial, típica dels joves —i no tan joves— que, fins i tot, ha passat al llenguatge periodístic, com demostren alguns articles de diversos diaris. Es tracta d’una construcció formada pel verb petar i el pronom feble ho, amb funció de complement directe, que fa referència a un element abstracte i general.

Anuncis

palla f

Primera documentació: 15/06/1998

Tipus semàntic
Contextos Els temes de les cançons són allò que em passa pel cap abans d’adormir-me. Que si em costa dormir, que si tinc insomni, que si em vull fer una palla… no ho sé, coses així. [Avui, 27/11/2010]
Perquè l’escena de la Clara Segura fent-li una palla a Marc Martínez dins un cotxe, amb la mà esquerra i el braç en posició antinatural (i sense mirar!), encara em persegueix. [Time Out, 22/03/2016]
Observacions Com hem vist en altres ocasions, les paraules relacionades amb la sexualitat, especialment si són col·loquials, no reben gaire atenció lexicogràfica. Per a l’estimulació dels òrgans sexuals, el diccionari recull masturbació i onanisme (format sobre el nom propi Onan, personatge bíblic que va ser obligat a casar-se amb la seva cunyada vídua per donar fills al seu germà difunt Er, i que ejaculava a terra perquè no volia tenir fills que no fossin seus legalment), però en canvi no recull la paraula palla, que s’utilitza col·loquialment, amb l’excepció del Gran diccionari 62 de la llengua catalana, que recull la locució fer-se una palla (així com també palla mental per a ‘elucubració estèril’).

La paraula palla, amb el significat de ‘tija de blat, d’ordi, de sègol i d’altres grans, seca i separada del gra’, ve del llatí palea, i l’etimologia popular relaciona per analogia el moviment que es fa per separar el gra de la palla amb la masturbació masculina (de la mateixa manera que antigament es feia servir la paraula punyeta, diminutiu femení lexicalitzat de puny). Tanmateix, el significat sexual té una etimologia diferent, ja que prové del verb pascere, que volia dir ‘pasturar’, però també ‘calmar, apaivagar, satisfer’, i que és a l’origen del verb de l’àrab andalusí ššašša ‘afalagar, acariciar’. Probablement aquest verb es va veure interferit per šša ‘penis’, que va afavorir la relació semàntica amb la de la masturbació masculina, si més no per al castellà.

perorata f

Primera documentació: 8/01/1999

Tipus manlleu del castellà
Contextos I més impagable encara, a la mateixa escena, és sentir com Duran demana la paraula per endossar el seu discurs: «Ei!», deixa anar sense despentinar-se el líder d’Unió, trepitjant la perorata d’Esteve. [El Periódico, 8/01/1999]
Que consti en acta que aquesta perorata no té intenció de ser una valoració anticlerical. No frenarem les campanyes vaticanes amb quatre línies sobre el seu proselitisme cinematogràfic. [Time Out Barcelona, 5/06/2015]
Observacions Segons el DIEC2, perorar significa ‘pronunciar un discurs o una oració, especialment llargs i inoportuns’ i, en sentit col·loquial, ‘parlar com si un fes un discurs quan no ve al cas’. Aquest verb prové del llatí perorare que significa el mateix que en català i que està format pel verb orare al qual s’ha adjuntat el prefix per- ‘a través de’ que remet la idea que perorar és molt més que parlar. Tanmateix, la forma que no recullen els diccionaris és perorata, la nominalització del verb. Aquest substantiu ens ha arribat a través del castellà, al qual s’ha adjuntat el sufix -ata que denota acció o efecte.

És interessant comentar que en català trobem la paraula lata que, segons el GDLC, és un ‘discurs, conversa, escrit, espectacle, etc., que enfastideix’, a més de l’expressió clavar o donar la lata (‘enfastidir, molestar, fer-se pesat, algú, amb la seva xerrameca, fent soroll, etc.’).

pel·li f

pel·liPrimera documentació: 29/03/1989

Tipus abreviació
Contextos Just al moment que John Wayne està a punt de desafiar el dolent de la pel·li a un duel al bell mig del carrer principal del poble sona el telèfon. [Nou Diari, 3/06/1993]
Una de les darreres pel·lis que vaig fer va ser Los miércoles no existen. [País km0 (La Xarxa), 11/08/2017]
Observacions Al principi de la tasca de buidatge de l’Observatori de Neologia aquesta paraula està recollida poques vegades, perquè l’escurçament de pel·lícula es considerava restringida a àmbits col·loquials i familiars. Tanmateix, cap a finals dels anys 90 ja comença a aparèixer a la premsa de forma generalitzada, fet que indica que ha perdut la connotació d’ús col·loquial exclusiu i ha esdevingut una paraula d’ús general.

polla f

Primera documentació: 22/05/1995

Tipus manlleu del castellà
Contextos Per a l’autora, “parlar de les conseqüències de tenir un nòvio amb la polla enorme també pot ser revolucionari”. [Ara, 9/05/2015]
Aquesta barrabassada amb tècnica, feinada i pressupost d’un ‘blockbuster’ d’animació infantil, és un reguitzell d’acudits de polles. No de penis, no de cigales, no de titoles. De polles, que aquest barbarisme groller és el que es fa servir en la nomenclatura de la ‘writer’s room’. [Ara, 7/10/2016]
Observacions Les paraules que una cultura i, doncs, una llengua considera tabús se solen evitar en contextos formals i, fins i tot, col·loquials, motiu pel qual no solen aparèixer en els textos dels mitjans. Normalment, aquestes paraules estan relacionades amb la mort, les malalties i el sexe, com el cas que ens ocupa, i es recorre a metàfores diverses que depenen de les equivalències que estableixen els parlants amb els elements amb què es comparen. Així, per al membre viril, es recorre a metàfores vegetals (fava, plàtan), animals (cigala, sardina), comestibles (xurro, melindro), instruments (simbomba, flauta) per evitar esmentar explícitament el penis.

La paraula polla és un manlleu del castellà, que prové del llatí pŭllus -a -um, que volia dir ‘cria d’un ocell, especialment de la gallina’, i que designa vulgarment el penis. El diccionari de la Real Academia Española el va incloure per primer cop en l’edició de 1985, tot i que aquest significat es documenta en els corpus des de finals dels anys 70 del segle passat.