ensenyar la poteta loc v

Primera documentació: 1/03/2016

Tipus	sintagmació
Contextos	Mercedes ha d’ensenyar la poteta tant sí com no. [Avui, 1/03/2016]
	El PP de Núñez Feijóo, venut com un retorn a la moderació i al diàleg, comença a ensenyar la poteta del llop. [Avui, 1/08/2022]
Observacions	Com hem vist en altres ocasions, la literatura i, en aquest cas, els contes tradicionals són la base de moltes paraules que passen a la llengua comuna. Si devíem aneguet lleig a Hans Christian Andersen, ensenyar la poteta està motivat per un dels contes orals tradicionals que els germans Grimm, Jacob i Wilhelm, van publicar en dos volums, el 1812 i el 1815, amb el títol de Kinder- und Hausmärchen ‘contes de nens i de la llar’, dins els quals s’incloïa el de les set cabretes i el llop. En aquest conte, la mare cabra ha d’anar a buscar menjar per a les seves set cabretes i abans de sortir de casa les avisa que han d’anar amb compte amb el llop i no l’han de deixar entrar. Quan el llop veu que la mare ha sortit de casa, truca a la porta dissimulant la veu, però les cabretes li fan ensenyar la pota, de manera que descobreixen que és el llop. El llop no es dona per vençut, es cobreix les potes de farina i torna a trucar a la porta i les cabretes, confiades per la blancor de la pota, el deixen passar. El llop se les menja totes, excepte la més petita, que s’amaga dins el rellotge. Quan la mare torna i la cabreta li explica el que ha passat, la mare va a buscar el llop, que està ben adormit després del tiberi, li obre la panxa per treure’n les cabretes i la hi omple amb pedres i la hi cus. Quan el llop es desperta, assedegat, s’acosta al riu per beure aigua, però amb el pes de les roques cau a l’aigua i s’ofega. Aquest conte serveix per ensenyar als nens que sempre han de fer cas als pares i no s’han de fiar dels desconeguts, encara que hi insisteixin i encara que semblin inofensius. I aquí es troba l’origen de l’expressió ensenyar la poteta, amb el significat d’‘algú, descobrir-se algun tret negatiu, sovint de manera involuntària’, amb el diminutiu lexicalitzat, tot i que al DIEC2 es troba ensenyar la pota, amb la definició de ‘fer o dir alguna cosa que revela un defecte propi, una mala inclinació, etc.’

punxadiscos m i f

Primera documentació: 31/03/1989

Tipus	composició
Contextos	[…] per divertir-se, prendre el sol i ensenyar als punxadiscos locals com és i com funciona la moguda londinenca. [Avui, 31/03/1989]
	La gràcia és el factor sorpresa, explica l’Olivier: amb l’objectiu de descoberta, els assistents compren l’entrada pel format, no tant pels artistes i punxadiscos que hi actuaran. [Time Out Barcelona, 1/09/2021]
Observacions	Tal com indica el GDLC, el compost punxadiscos (sovint abreviat com a PD) és la forma col·loquial per referir-se als discjòqueis. Aquests dos substantius, però, tenen connotacions diferents en l’ús: en el primer cas, punxadiscos es fa servir per designar artistes amb molt poca experiència o reconeixement en el sector i, en alguns contextos, pot fins i tot emprar-se amb un to despectiu cap a les persones inexpertes. En canvi, el segon sol al·ludir a qui s’hi dedica de manera professional i hi té experiència. En anglès, disc jockey es remunta als anys 60, quan l’estatunidenc Francis Grasso va idear la manera d’enllaçar música del mateix estil sense que hi hagués una interrupció entre cada cançó. En castellà, aquest compost de dos substantius es va convertir en un altre compost però amb l’estructura verb + nom, que es va calcar en català. Aquesta pràctica ha crescut exponencialment fins a l’actualitat, en què a pràcticament cada festa o esdeveniment hi ha un punxadiscos encarregat de la música. D’una banda, els punxadiscos es poden classificar per l’estil de música amb què treballen, entre els quals trobem el punk, el reggae o el country. D’altra banda, també s’estableix una classificació en funció del lloc on duguin a terme la seva professió: hi ha punxadiscos de ràdios, de discoteques i d’esdeveniments particulars, com ara casaments i festes.

tercer grau m

Primera documentació: 11/05/1999

Tipus	sintagmació
Contextos	L’Administració els pot concedir el tercer grau si demostren que tenen una feina estable. [El Periódico, 17/05/2001]
	El director de TV3 va ser sotmès ahir a un autèntic tercer grau al Parlament. [La Vanguardia, 6/02/2022]
Observacions	El sintagma tercer grau es fa servir en dos sentits diferents. Per una banda, tal com es veu al primer context, fa referència al dret penal i els graus de tractament dins el sistema penitenciari, que preveu el primer grau o règim tancat, el segon grau o règim ordinari, el tercer grau o règim obert, que té com a finalitat última ajudar a reinserir i rehabilitar l’intern, i la llibertat condicional. El tercer grau de tractament es troba regulat en l’article 36 del Codi penal i és una modalitat ordinària de compliment de la condemna a la qual es destinen, des de l’inici de la condemna o si la seva evolució ho permet, tots els interns que presenten una capacitat d’inserció social positiva, i que, per les seves circumstàncies personals i penitenciaris, estan capacitats per viure en un règim de vida en semillibertat, amb mesures de control i seguretat baixes, basades en el principi de confiança cap a l’intern. Per l’altra, l’ús de tercer grau s’utilitza fora de l’àmbit del dret i d’una manera metafòrica per fer referència a una sèrie llarga de preguntes en què es demanen tota mena de detalls, tal com es veu en el segon context. Aquest ús figurat, sovint col·loquial, prové, però, d’un sistema d’interrogatori en què, per mitjà de mètodes coercitius, amb tortura o pressió física o psíquica, es pretén obtenir la declaració o la confessió d’una persona, per bé que l’ús de la tortura i els maltractaments cap als detinguts estan prohibits en virtut de la Convenció de les Nacions Unides contra la tortura i altres penes cruels, inhumanes o degradants, coneguda com a UNCAT, que va entrar en vigor el 1987.

expo f

Primera documentació: 18/03/1989

Tipus	abreviació
Contextos	Moix és reconegut al Japó, on s’instal·la uns quants mesos a l’any. Allí també va començar des de baix i ara exposa a la millor galeria de Tòquio i el ministre de cultura inaugura les seves expos. [Diari de Barcelona, 18/03/1989]
	Si sou al Segrià, visiteu a Lleida l’expo “Feminista havies de ser” al Mercat del Pla. Contundent i necessària, que no estem per rucades. [Twitter, 25/05/2021]
Observacions	La paraula expo és una abreviació d’exposició que es fa servir amb freqüència amb el mateix sentit per designar les exhibicions d’obres d’art. Com tants altres escurçaments (demo, gim, poli), respon a un ús col·loquial. Quan apareix escrita amb majúscula inicial, és la forma abreujada tant d’exposició internacional com d’exposició universal, que se celebren des de la segona meitat del segle xix a diverses ciutats del món. L’organisme que s’ocupa d’aquests dos grans esdeveniments és l’Oficina Internacional d’Exposicions (BIE). D’acord amb aquesta organització, les exposicions internacionals tenen una durada màxima de tres mesos i se centren en un eix temàtic concret, com la celebrada a Saragossa (2008), dedicada a l’aigua i el desenvolupament sostingut. En canvi, les universals duren el doble i són de temàtica general, com les dues celebrades a Barcelona el 1888 i el 1929.

merci m i interj

Primera documentació: 4/12/2005

Tipus	manlleu del francès
Contextos	Un senzill merci, així que es va despertar de l’anestèsia, va ser el primer que els va dir als cirurgians la dona que la setmana passada va rebre el trasplantament de la part inferior de la cara. [El Periódico, 4/12/2005]
	“Merci per la teva feina, no l’artística sinó…”, li deia la Mia abans de buidar la bossa perquè l’hi estampessin una de les quatre frases. [Ara, 5/11/2021]
Observacions	Per expressar agraïment en català es poden fer servir les fórmules gràcies, moltes gràcies o mercès. Ara bé, molts parlants utilitzen la forma merci, que no apareix repertoriada als diccionaris. N’és una excepció el Gran diccionari 62 de la llengua catalana, de López del Castillo, que sí que recull aquest mot. Segons l’Optimot, és preferible restringir merci a àmbits molt col·loquials o familiars. A L’últim llibre de Sergi Pàmies (2000), de l’escriptor Sergi Pàmies, l’autor s’aventura a resseguir quin ha pogut ser el recorregut d’aquest manlleu del francès: «Potser perquè, sense haver-ho sabut ni estudiat mai, intueix que, originàriament, merci es feia servir com a substantiu per referir-se a ‘preu’, ‘salari’, ‘recompensa’ i, més endavant, a ‘favor’ i a ‘gràcia’; que de ‘gràcia’ va passar a ‘pietat’ i que, convertida en preposició, la paraula presenta una càrrega terrible de submissió i derrota (a la mercè de, per exemple, significa estar exposat del tot als efectes d’alguna cosa), sense oblidar que, com a fórmula col·loquial, merci és una expressió devaluada per l’ús». Autors com Terenci Moix, Maria Barbal o Empar Moliner l’han utilitzat en les seves novel·les.