pintar v intr

pintarPrimera documentació: 15/10/2009

Tipus semàntic
Contextos Us vam dir dimarts, quan vam començar la setmana de Primer Toc, que pintava que Villa podria jugar dissabte. [Primer Toc (RAC 1), 15/10/2009]
Se’ls ha buidat la caixa i els europeus del nord no s’hi posen bé per deixar anar els eurobons i això pinta malament i la gent podria empipar-se massa. [Avui, 4/07/2020]
Observacions El verb pintar significa ‘revestir d’una capa de color’ o ‘representar en una superfície per mitjà de colors’ (DIEC2). A part d’aquests significats més lligats a l’art, el diccionari també recull un ús figurat amb el significat de ‘descriure’ (“no és tan boig com el pintes”) i fins i tot inclou, entre d’altres, la locució verbal no pintar-hi res, amb el significat de ‘no tenir-hi cap paper, no importar, no significar res’. A l’Observatori hem detectat un ús col·loquial derivat amb el qual es designa que una situació es presenta d’una manera concreta, que té un aspecte que fa pensar en un final determinat.

francès m

francèsPrimera documentació: 27/09/2004

Tipus semàntic
Contextos Masturbació bucal amb ejaculació o sense, o francès. [El Temps, 25/02/2004]
Em va preguntar si sabia fer un francès i que li ensenyés les calces. [El Diari del Treball, 22/02/2021]
Observacions Com hem vist en altres ocasions, les paraules de l’àmbit sexual solen quedar fora del diccionari i aquesta situació s’agreuja si a més són col·loquials, com el cas de la paraula que ens ocupa. Amb el substantiu francès es denomina la ‘pràctica sexual consistent a estimular amb la boca els genitals, l’anus, el voltant de l’anus o el recte d’una altra persona’, segons la definició del Termcat, que el considera sinònim complementari de sexe oral. Tot i així, com es veu en el primer context, l’ús se sol restringir a l’estimulació del penis (fel·lació).

L’origen de l’expressió és incert, però sembla que se situa a la dècada dels anys 20 del segle xx, quan a París se celebraven moltes festes disbauxades i els cabarets representaven números pujats de to. En aquest context desacomplexat, els assistents es lliuraven al gaudi dels sentits i el francès era una de les pràctiques sexuals més realitzades.

currar v tr i v intr

currarPrimera documentació: 15/02/1991

Tipus manlleu del castellà
Contextos És que si et contracten has de currar, ¿no? I així també callen aquells fanàtics del rock, que n’hi ha, i que diuen que els de la música electrònica no fem res. [La Vanguardia, 8/03/1996]
Hi trobareu gent jove, bon ambient i jocs on es curren moltíssim l’ambientació: acompanyen moments de les partides amb música, creen una atmosfera més tètrica amb espelmes si la cosa va de terror… [Time Out Barcelona, 13/06/2018]
Observacions El verb currar és propi del registre col·loquial, i, tot i que és un manlleu del castellà, prové del caló currar, que al seu torn ve del sànscrit kṛnoti ‘fer’. Aquest verb té, d’una banda, un ús intransitiu, com en el primer exemple, que funciona com a sinònim de pencar (en una activitat, una ocupació remunerada o una professió). De l’altra, amb un ús transitiu significa ‘treballar’ en el sentit de ‘fer una cosa amb esforç i dedicació’, com en el segon context.

despilotar-se v pron

despilotar-sePrimera documentació: 9/01/1992

Tipus prefixació
Contextos Van fer un altar amb flors i de sobte un paio es va treure la túnica, es va despilotar i els altres el van seguir. [El Periódico, 8/10/2007]
Recordo quan la MEC número 1 batia rècords de velocitat a l’hora de despilotar-se en qualsevol botiga de roba, fora dels emprovadors. [Ara, 9/09/2017]
Observacions En català, el verb despilotar-se s’utilitza de forma col·loquial amb el sentit de ‘despullar-se’ o ‘treure’s la roba’. En canvi, no s’acostuma a utilitzar en el sentit d’‘esvalotar-se’ ni de ‘partir-se de riure’, com sí que s’observa en l’equivalent en castellà despelotarse, recollit al DLE amb les tres accepcions mencionades. Pel que fa l’origen d’aquest verb, per començar, cal tenir present que està format pel prefix des-, que inverteix el sentit de la base a la qual s’adjunta (com a desvestir), i el mot pilota. En aquest punt, cal precisar, però, que pilota no fa referència al sentit de pilotes usat vulgarment com a ‘testicles’, sinó que s’usa en relació amb la locució en pilotes, és a dir, ‘despullat’. De fet, en aquest cas el mot pilota no procedeix del llatí pila, com en el sentit de ‘bola esfèrica’ o ‘baló’, sinó de pèl, en relació amb l’expressió a pèl, és a dir, ‘despullat de vestits, sense la indumentària, els complements o l’acompanyament habitual’ (DIEC2).

frapar v tr

Primera documentació: 20/05/1992

Tipus manlleu del francès
Contextos Aquesta ventafocs de color no frapa gens el cor de la canalla i avui es pot dir que, amb aquest film, el prestigiós showman va iniciar la seva davallada en el món del cinema. [Diari de Balears, 20/05/1992]
M’havia frapat Barcelona i tot el que era cultura catalana. [Ara, 22/04/2021]
Observacions El verb frapar és un gal·licisme del verb polisèmic frapper. En català, però, només s’ha manllevat amb el sentit de ‘captar viument l’atenció d’algú, suscitar un viu interès per la seva part, sorprendre’l’ (Larousse). Així doncs, alguns equivalents en català són, per exemple, impactar, impressionar, commoure, afectar, colpir, emocionar o escruixir. D’acord amb l’Optimot, en català, l’ús de frapar només és admissible en contextos col·loquials.

Creat a partir d’aquest mateix verb, l’Observatori també ha recollit l’adjectiu frapant, els equivalents del qual són colpidor, impressionant, impactant, commovedor, emocionant, trasbalsador, etc., segons el context.