biocè m

biocèPrimera documentació: 23/06/2020

Tipus composició culta
Contextos Blanca de la Torre ha aclarit el títol, Concert pel biocè, afirmant que volen qüestionar l’antropocentrisme imperant i proposar el “bioceni”, que posa la vida al centre, per a una “nova era” postconfinament. [Ara, 23/06/2020]
Això del biocè seria la nova era postCovid, que sorgiria de situar la vida natural —i no només la humana— al centre. [El 9 Nou, 26/06/2020]
Observacions Aquest compost culte s’ha format a partir de les formes prefixades gregues bio– ‘vida’ i – ‘recent’, i fa referència a una nova etapa en què la natura pren força, per assimilació amb els noms de les eres geològiques. Anteriorment, la revolució industrial va donar peu a una era en què l’home ha estat el centre de tot, i que els científics han denominat antropocè. En resposta a aquesta era, en els últims anys ha arribat el biocè, en què la natura pren el paper protagonista per intentar transformar el món des d’un punt de vista sostenible. El terme va prendre força en català gràcies a l’espectacle Concert per al biocè, ideat per l’artista Eugenio Ampuda, que va consistir en un espectacle celebrat al Liceu durant al juny de 2020, durant la pandèmia del coronavirus, al qual no van assistir persones (que el podien veure en streaming des de casa), sinó 2.292 plantes. Aquesta obra pretenia mostrar com la natura pot guanyar terreny a les persones, sobretot quan no poden sortir d’espais tancats, com passava amb la pandèmia.

adaptatiu -iva adj

Primera documentació: 11/08/2012

Tipus sufixació
Contextos En el moment adaptatiu ens enfrontem a un desafiament que no havíem vist mai amb anterioritat i per al qual no disposem de respostes. [Ara, 11/08/2012]
Malgrat el gran èxit adaptatiu que mostren per conviure dins les societats humanes i la capacitat de poder viure no només de manera solitària, sinó també en grup, tradicionalment s’ha estudiat molt més la cognició social dels gossos que la dels gats. [Ara, 22/11/2019]
Observacions L’adjectiu deverbal format per sufixació adaptatiu -iva fa referència a la ‘capacitat d’adaptació’ d’un individu o d’un mecanisme. Aquest adjectiu ha esdevingut molt present en la llengua, principalment en l’àmbit de les ciències naturals, les ciències socials i les ciències de la salut, en conceptes com ara comportament adaptatiu o aprenentatge adaptatiu. Tanmateix, ha transcendit a altres àmbits, com ara el de la tecnologia i la informàtica amb conceptes com, per exemple, algoritme adaptatiu o control adaptatiu.

hormonar v tr i v intr

Primera documentació: 16/01/1995

Tipus conversió
Contextos La Gardner immediatament es posà a hormonar en honor d’aquell benemèrit mascle, s’hi acostà i li demanà per a ballar. [El Temps, 16/01/1995]
A Suïssa, el formatge és gairebé una religió: és obligatori pasturar les vaques i no se les pot hormonar ni tampoc se’n pot alterar la llet amb components químics. [El País, 31/03/2017]
Observacions La paraula hormona prové del participi present del verb grec hormáō ‘excitar, moure’ i designa la ‘substància química produïda per un òrgan que té un efecte específic regulador del metabolisme o de l’activitat d’uns teixits determinats’ (Termcat). En són exemples la insulina o l’oxitocina.

Per conversió, s’ha format el verb hormonar, que tant vol dir ‘generar hormones’, com en el primer context (per bé que es tracta d’una hipèrbole), en què es tracta d’un procés natural del sistema endocrí, com ‘subministrar hormones’, sovint de manera innecessària, per desenvolupar més els músculs o aconseguir que el bestiar s’engreixi més ràpid.