no-lloc m

no-llocPrimera documentació: 29/09/1995

Tipus prefixació
Contextos Una estètica de la hiperrealitat que acaba convertint aquesta ciutat en un no-lloc que ha intentat, no sense frustració, imposar un espai real per a l’art autèntic. [Avui, 12/07/2007]
Són habitants d’un no-temps i un no-lloc, que contemplen el lapse remot en què les coses simplement passen. [Avui, 23/02/2010]
Observacions El concepte de no-lloc va ser encunyat per l’antropòleg francès Marc Augé el 1992 al llibre Non-Lieux, introduction à une anthropologie de la surmodernité [‘No-llocs, introducció a una antropologia de la sobremodernitat’]. Fa referència a espais urbans caracteritzats per la transitorietat, com ara els aeroports, les estacions de tren o els grans centres comercials (justament aquesta setmana ens referíem a outlet com a exemple de no-lloc), que són llocs despersonalitzats en els quals hi ha un trànsit constant de persones. Aquest neologisme (calc del francès) està format amb el prefix de negació no-, element que en algunes gramàtiques catalanes no es considera un prefix tot i que l’ús actual demostra que és productiu.