Primera documentació: 19/11/2010
| Tipus | prefixació |
| Contextos |
Avui aquests ponts s’han debilitat. Són inexistents, s’han esconyat, per raons que tenen a veure amb el desenvolupament polític de l’Estat espanyol. [El Periódico, 19/11/2010]
|
|
No fa gaire era Leo Messi el que apareixia a la premsa com a presumpte defraudador: encara sort que vam descobrir gràcies a l’eurodiputat Ramon Tremosa, ¡aquella llumenera convergent!, que tot era una vil maniobra ordida per la pèrfida hisenda espanyola per esconyar la vida a un independentista català nascut a Rosario. [El Periódico, 23/06/2013]
|
|
|
Jo, sempre interessat pels assumptes escabrosos, m’he adonat que també hi falta el simpàtic verb esconyar(-se), ‘fer(-se) malbé, espatllar(-se)’. [Vilaweb, 3/02/2022]
|
|
| Observacions |
Les paraules que inclouen referències a termes sexuals no solen rebre gaire atenció en el diccionari acadèmic i esconyar n’és un exemple: sobre la base cony, marcada com a vulgar al DIEC2, i amb el prefix negatiu es- (que no és gens freqüent en la formació de paraules actual), s’ha construït el verb esconyar que vol dir ‘fer malbé, espatllar’, i que és un verb habitual en el registre col·loquial, que es recull a moltes fonts de referència, com el Gran diccionari de la llengua catalana, el Gran diccionari 62 de la llengua catalana, el Diccionari normatiu valencià o al portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir. Tot i que el GDLC el marca com a paraula vulgar, les altres tres fonts en destaquen l’ús informal (ésAdir), col·loquial (DNV) o familiar (GD62).
|
Neolosfera 