Primera documentació: 24/08/2009
| Tipus | composició |
| Contextos |
A la perruqueria tradicional hi afegeixen el veterinari, la cria de cadells, residència canina i un seguit de tractaments «exclusius» que van des de l’aromateràpia amb olis essencials fins a tractaments de restauració del color, pintaungles especials, tractaments d’aigua amb massatges i talassoteràpia. [Avui, 24/08/2009]
|
|
Pintaungles i cosmètics, ¿per què són l’últim objecte de desig dels homes? [El Periódico, 17/07/2022]
|
|
| Observacions | Un pintaungles és un compost que designa un ‘cosmètic de laca de secat ràpid, que s’usa per donar color o brillantor a les ungles o enfortir-les’, i que ja recullen diccionaris com el Diccionari normatiu valencià. Els pintaungles tal com els coneixem es van inventar el 1924, però es remunta molt més enllà: l’antiga reialesa egípcia, cap al 3500 aC, va començar a aplicar tint sobre les ungles i reservava els colors més brillants per a la famílies reials i les reines d’Egipte: Cleòpatra preferia el vermell fosc i Nefertiti el vermell robí. També a l’antiga Xina, prop del 3000 aC, el color de les ungles de les dones mostrava la classe social a la qual pertanyien.
Contemporàniament, l’evolució dels esmalts d’ungles sorgeix arran del descobriment i perfeccionament de la pintura per als cotxes: el 1917 l’empresa estatunidenca Cutex els va desenvolupar per crear-ne de colors brillants i pocs anys més tard se’n va generalitzar l’ús. Els primers colors eren vermell, rosa, morat i negre, a partir dels quals s’han anat creant nous colors i tècniques: actualment, existeixen pintaungles de tots els colors, tons i brillantors. |
Neolosfera 