Primera documentació: 3/01/2016
| Tipus | composició híbrida |
| Contextos |
“Els antibiòtics, les vacunes i les clavegueres han salvat la humanitat”, afirma Pere Soler-Palacín, infectòleg pediàtric de la Vall d’Hebron de Barcelona. [Ara, 3/01/2016]
|
|
Epidemiòlegs i infectòlegs defensen que, fins i tot confirmant-se la relació amb la trombosi, els beneficis són «molt més grans» que els riscos. [El Periódico, 13/03/2021]
|
|
| Observacions | Les malalties infeccioses són i han estat sempre una important causa de morbiditat i mortalitat arreu del món. A l’especialista en aquesta àrea anomenada infectologia (una subespecialitat de la medicina interna que estudia les malalties causades per agents infecciosos: bacteris, virus, fongs i paràsits) se’l coneix com a infectòleg infectòloga, compost híbrid format pel mot infecció i el formant sufixat -leg -loga ‘especialista en’. Val a dir que, arran de la pandèmia del coronavirus, les ocurrències d’aquest neologisme a la premsa s’han vist incrementades.
Fins fa relativament poc, les malalties infeccioses representaven la primera causa de mort al món, però, gràcies a l’ús creixent de medicaments antimicrobians i a la prevenció del contagi a través d’antisèptics i altres desinfectants, la propagació d’agents infecciosos ha experimentat un descens notable. |
Neolosfera 