torrada de Santa Teresa f

Primera documentació: 14/03/2015

Tipus	sintagmació
Contextos	En l’apartat de les postres, la crema casolana és excel·lent i la torrada de Santa Teresa casolana és perfecta, si bé es podria controlar una mica més la quantitat de xocolata que decora el plat. [La Vanguardia, 14/03/2015]
	Les postres: torrada de santa Teresa, pa amb oli i xocolata i pastís de formatge amb sorpresa. [La Vanguardia, 1/01/2022]
Observacions	Les torrades de Santa Teresa (també documentat amb l’adjectiu santa en minúscula) són les famoses torrijas, unes de les postres per excel·lència de Setmana Santa, encara que també es poden menjar en qualsevol època de l’any. Aquest plat típic de Quaresma, que alguns mengen per esmorzar i no com a postres, consisteix en una ‘llesca de pa xopa de llet, fregida després d’arrebossada amb ou batut i servida amb sucre o mel pel damunt’ (GDLC). El Gran diccionari de la llengua catalana, d’Enciclopèdia Catalana, que ja incorpora aquest sintagma, també recull la variant torradeta de Santa Teresa. Pel que fa a l’origen d’aquest dolç, segons el que explica el crític gastronòmic Jaume Fàbrega en el llibre La cuina de 1714: història i receptes (2014), aquestes postres eren típiques de convents i abadies, de manera que és probable que les fes la mateixa santa Teresa de Jesús (1515-1582), fundadora de les carmelites descalces, per a les altres monges del monestir.