hot dog m

Primera documentació: 26/08/1991

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	Viscofán es beneficia de l’augment del consum al mercat nord-americà, al qual subministra per a la producció dels seus hot dogs. [Avui, 5/07/1998]
	A més, tastarem el hot dog pallarès i altres delícies amb ingredients de la terra. [Time Out Barcelona, 1/07/2021]
Observacions	Un hot dog és un entrepà de salsitxa de Frankfurt, acompanyada generalment de quètxup i mostassa. El Termcat recull la denominació descriptiva entrepà de salsitxa de Frankfurt (o simplement l’adaptació del topònim frànkfurt). El 1852, el gremi de carnissers de Frankfurt va crear aquesta salsitxa a la qual se li va donar el gentilici de la ciutat: Frankfurter. Posteriorment, es va exportar als Estats Units, on es va convertir en un aliment habitual de la classe treballadora. Però qui realment es va encarregar de popularitzar el hot dog a la societat estatunidenca va ser Harry Stevens, un venedor d’entrepans i refrescos novaiorquès. Cap a l’any 1906, Stevens, que havia obtingut llicència exclusiva per vendre menjar preparat durant la celebració dels partits de futbol americà i de beisbol a Nova York, va posar-li el nom de dachhundsauage ‘salsitxa de gos salsitxa’. El 1913, la Cambra de Comerç de Coney Island li va prohibir fer servir aquest terme que ell mateix havia inventat, perquè s’hi podia inferir que les salsitxes estaven fetes amb la carn d’aquest gos i no que tenien la forma del gos salsitxa. Sembla, doncs, que el nom actual es deu al caricaturista Thomas Aloysius Dorgan (aka Tad), el qual, mentre assistia a un partit de beisbol, es va fixar en el venedor de hot dogs, va dissenyar un primer esbós del producte i hi va escriure Get your hot dog (lit. ‘demani el seu gos calent’), jugant amb la ironia del dibuix que acompanya la frase. La difusió de l’anunci de Tad Dorgan va tenir tanta acollida entre el públic que es va generalitzar el nom d’aquest embotit alemany convertit en un dels plats més coneguts de la cuina nord-americana.

cortina de fum f

Primera documentació: 23/09/1997

Tipus	sintagmació
Contextos	Israel va anunciar ahir que deixarà d’utilitzar el fòsfor blanc per crear cortines de fum en situacions de combat però no va dir res sobre si també n’abandonarien l’ús com a arma ofensiva. [Ara, 27/04/2013]
	¿Pot ser que estigui buscant una coartada, una cortina de fum, per si se li escapa la Champions? Impossible. [El Periódico, 4/10/2022]
Observacions	Originàriament, aquest sintagma s’utilitzava en l’àmbit militar per fer referència a un tipus de distracció que consisteix en un ‘núvol o boira artificial que hom col·loca entre les forces pròpies i l’enemic a fi d’amagar el moviment d’aquelles’ (GDLC). Les cortines de fum es van convertir en una eina fonamental durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Els alemanys van ser els primers que van utilitzar boires de color blanc, que arribaven fins als 30 m, i que obtenien amb àcid clorosulfònic i anhídrid sulfúric. Ara bé, les primeres cortines de fum van aparèixer cinquanta anys abans, el 1862, durant la guerra de Secessió, al sud dels Estats Units: els vaixells expulsaven un espès fum negre que desprenia la llenya amb quitrà. Avui dia, però, les cortines de fum ja no són només tàctiques bèl·liques, sinó que, usades en sentit figurat, són pretextos, excuses per amagar alguna cosa, assumptes amb què s’intenta desviar l’atenció.

precuinat m

Primera documentació: 24/06/1992

Tipus	conversió
Contextos	L’activitat principal del magatzem és comercialitzar productes d’alimentació congelats, a l’engròs. Marisc, peix, verdures, precuinats i gelats són alguns d’aquests productes. [El Punt Diari, 23/05/1995]
	Buscava alguna cosa més personal, deixar els precuinats, i amb aquest restaurant ho estic aconseguint. [Ara, 9/06/2019]
Observacions	Al diccionari normatiu es documenta l’adjectiu precuinat -ada, format a partir del prefix pre-, definit com ‘que es ven ja mig cuinat o preparat de manera que la seva elaboració és més ràpida’. A la premsa, però, hem recollit el substantiu masculí per fer referència a aquest tipus de menjar. Avui dia hi ha molts establiments comercials que comercialitzen aquest tipus de producte, sobretot congelats i arrebossats, perquè és tan pràctic que, en la majoria de casos, només cal posar-lo al microones, esperar uns minuts que s’escalfi i servir.

imant m

Primera documentació: 11/08/2007

Tipus	semàntic
Contextos	El prometedor futur de Contador (de només 24 anys) havia de ser un imant per invertir en l’equip, més fins i tot que un hipotètic triomf de Levi Leipheimer, malgrat ser nord-americà. [El Periódico, 11/08/2007]
	Les estadístiques confirmen la percepció que, amb la recuperació de la normalitat en molts àmbits, el delicte repunta a tot arreu, i especialment en una ciutat com Barcelona, que exerceix de potent imant de turistes i també de lladregots, pispes, carteristes, rellotgers i altres espècies de subjectes que es guanyen la vida amargant la dels altres. [La Vanguardia, 3/06/2022]
Observacions	En física, un imant és un ‘mineral que té la propietat d’atreure el ferro’ (DIEC2). Així mateix, pot ser qualsevol ‘material, generalment ferro o acer, que ha adquirit artificialment la propietat d’atreure el ferro’. A partir de la imatge del magnetisme, d’aquesta capacitat d’atracció que tenen aquests materials, s’ha dut a terme una ampliació semàntica i es fa servir imant en sentit figurat per designar, d’una banda, l’atractiu que té una persona o una cosa, i de l’altra, la persona o cosa que té un fort atractiu, accepcions que ja recull el GDLC.

poemari m

Primera documentació: 15/02/1992

Tipus	sufixació
Contextos	En el seu darrer poemari no trobem massa aquell equilibri entre el to abrandat del missatge èpic i el contrapunt líric. [Avui, 15/02/1992]
	Volia anar-se’n amb moltes coses tancades: una novel·la pòstuma, un poemari on ella es despullava i dedicava poemes al seu marit. [La Vanguardia, 14/01/2021]
Observacions	Per denominar una col·lecció, un recull o un conjunt d’una cosa, en català es fa servir en sufix -ari. Al diccionari, per exemple, hi trobem anecdotari, epistolari, himnari o sermonari, reculls d’anècdotes, epístoles, himnes i sermons, respectivament. De manera anàloga s’ha format el substantiu poemari ‘recull o col·lecció de poemes’, que ja apareix repertoriat a la majoria dels diccionaris catalans (GDLC, GD62, DNV, entre d’altres). En la nostra literatura, alguns dels poemaris més coneguts són, a tall d’exemple, Els fruits saborosos (1906), de Josep Carner, que consta de divuit poemes cadascun representat per un fruit concret, Sol i de dol (1947), de J. V. Foix, o Estimada Marta (1978), de Miquel Martí i Pol. Ausiàs March, Carles Riba, Joan Salvat-Papasseit, Maria Mercè Marçal o Joan Margarit són d’altres poetes amb poemaris reeixits.