Primera documentació: 6/10/1991
Tipus | manlleu del castellà |
Contextos |
L’únic encertant del ple al 15 de la quiniela d’aquesta setmana cobrarà 100.900.170 pessetes. [Avui, 1/12/1992]
|
La seva proximitat a Fainé fa que fonts financeres l’hagin situat en els últims anys a la quiniela més exclusiva de l’economia catalana: la dels candidats a substituir l’encara president al capdavant de l’entitat més influent de Catalunya. [Ara, 11/01/2023]
|
|
Observacions | El substantiu quiniela és un manlleu del castellà que ja recullen obres com el Gran diccionari de la llengua catalana d’Enciclopèdia Catalana, el Gran diccionari 62 de la llengua catalana o l’ésAdir, com a equivalent general de travessa ‘joc d’apostes sobre els resultats dels partits de futbol’. A l’Estat espanyol, aquest joc es remunta a l’any 1942, tot i que el sistema actual, basat a marcar amb un 1 si es creu que guanyarà l’equip local, un 2 si es creu que ho farà el visitant, o una X si es preveu un empat, es va instaurar una mica més tard, el 1948.
En qualsevol cas, a més del significat literal relacionat amb el joc, també s’utilitza metafòricament, com es pot veure en el segon context, per indicar que hi ha un conjunt de persones que poden optar amb probabilitat a assumir un càrrec o una responsabilitat. |