enclaustrament m

Primera documentació: 17/09/2001

Tipus	sufixació
Contextos	El segon pas que s’imposa és airejar la casa, tants anys d’enclaustrament ha generat un ambient viciat que s’haurà de ventilar, haurà d’adquirir el tarannà dels nous temps, construir nous mecanismes i augmentar el flux de les idees i repensar les existents. [Avui, 17/09/2001]
	Pel que sembla, la situació d’enclaustrament forçós va incrementar el risc de tenir embarassos sense planificar. [La Vanguardia, 15/05/2022]
Observacions	Els claustres són un tipus de pati, quasi sempre enjardinats, edificats adjacentment d’una de les naus laterals d’una catedral o de l’església d’un monestir. La vida monàstica precisament es caracteritzava per una vida de retir espiritual, que es regia per les regles de l’orde religiós de la congregació que hi vivia, dedicada a l’oració i la contemplació, aïllada del món i la societat. Per això, la primera accepció del verb enclaustrar del DIEC2 és la literal ‘tancar (algú) en un claustre, un convent o un monestir’, del qual es deriva el segon, per extensió semàntica, que deixa de banda l’àmbit religiós i significa ‘tancar-se, recloure’s’. El substantiu que designa l’acció d’enclaustrar-se és enclaustrament i, sovint, s’usa amb un to irònic per designar un aïllament més o menys perllongat per apartar-se de la vida social, com el confinament causat per la pandèmia del coronavirus.