bafle m

Primera documentació: 1/06/2012

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	El concert convencional ha esdevingut residual, decoratiu. En canvi, l’imperi de la gravació i el bafle és absolut en qualsevol tipus de música. [Núvol, 1/06/2012]
	Els bafles no tenen rival i animen la contemplació de l’skyline amb una proposta per picar que no decep: tacos, guacamoles i còctels. [Ara, 7/07/2022]
Observacions	El Termcat recull el sintagma caixa acústica al costat del manlleu adaptat de l’anglès bafle, que és la denominació habitual que trobem als mitjans i que designa la ‘caixa que conté un altaveu o, més generalment, diversos altaveus convenientment disposats i acoblats, condicionada acústicament i destinada a la reproducció de sons amb un mínim de distorsió’, tal com el defineix el Diccionari normatiu valencià. Quan es posa en funcionament un bafle, l’aire vibra tant per davant com per darrere, per la qual cosa és molt important que se suprimeixi o almenys es redueixi les radiacions posteriors; en aquest sentit, cal tenir en compte que el disseny del bafle influeix de manera decisiva en la qualitat del so que s’obté.

dalinià -ana adj

Primera documentació: 11/03/1991

Tipus	sufixació
Contextos	Igualment es projectarà Impressions de l’Haute Mongolie (Hommage à Raymond Roussel), pel·lícula cent per cent daliniana que, el 1975, va realitzar en vídeo José Montes-Baquer. [Diari de Barcelona, 11/03/1991]
	Obert cada dia de l’any, del migdia a la matinada, Gala és un macroespai que porta l’homenatge a l’estètica daliniana i el surrealisme fins a les darreres conseqüències (i on es fa realitat aquell tòpic de ‘mirar i que et mirin’). [Time Out Barcelona, 9/03/2022]
Observacions	Una de les figures catalanes més conegudes internacionalment és Salvador Dalí (1904-1989), un dels màxims exponents del surrealisme. Va ser un artista extraordinàriament imaginatiu amb grans habilitats pictòriques i plàstiques, fet que va facilitar que mantingués nombroses col·laboracions amb altres artistes audiovisuals. Nascut a Figueres, va començar a rebre classes de pintura amb 12 anys i dos anys després ja va rebre un premi. El 1922 es va traslladar a Madrid per estudiar a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i es va allotjar a la Residencia de Estudiantes, on va coincidir amb altres figures cabdals, com Federico García Lorca o Luis Buñuel, amb els quals va dur a terme diversos projectes artístics, com la participació en el guió d’Un chien andalou (1929). El seu pas pels estudis reglats no va ser reeixit i just abans d’acabar-los el van expulsar, tot i que la seva mestria era ja reconeguda en obres com la Cistella de pa (1926). Tanmateix, el realisme d’aquesta obra el comença a abandonar el 1929, que s’endinsa definitivament en el surrealisme i crea el mètode paranoicocrític, el qual, segons l’artista, l’ajudava a accedir a l’inconscient i alliberar energies artístiques creadores. Personatge controvertit, qualificat com a extravagant, narcisista i megalòman, va il·lustrar clàssics com la traducció a l’anglès del Quixot, va dissenyar decorats per a Alfred Hitchcok a Spellbound (1945), va col·laborar amb Walt Disney, etc., i va ampliar els seus interessos desenvolupant processos nous i mitjans experimentals, com l’holografia artística. De fet, Andy Warhol el va proclamar una de les influències més notables del pop-art.

fer cosa loc v

Primera documentació: 29/08/2014

Tipus	sintagmació
Contextos	Em fixo especialment en un senyor gran que seu a segona fila. Crida l’atenció perquè està apartat de tothom i té el rostre trist però serè. Voldria parlar-hi, però em fa cosa molestar-lo. [Ara, 29/08/2014]
	A la llibreria em va fer cosa remenar el gènere. Me’n vaig abstenir. El llibre que em vaig quedar el vaig agafar de sota del tot de la pila. [Ara, 8/03/2021]
Observacions	La paraula cosa té molt poc prestigi per la seva poca concreció, ja que designa ‘tot allò que existeix o és concebut d’existir com una entitat separada, sia corpòria o espiritual, real o abstracta’ (DIEC2), però també els objectes inanimats, i fets, esdeveniments i circumstàncies, de manera que aquesta definició tan àmplia fa que puguem utilitzar cosa per referir-nos a pràcticament tot. A més, el diccionari també recull la locució tenir coses per designar que algú té estranyeses o genialitats, però en canvi no hi ha fer cosa, que sí que apareix, per exemple, al Gran diccionari 62 de la llengua catalana, al Diccionari normatiu valencià o al Diccionari de sinònims de frases fetes. El significat de fer cosa depèn una mica del context: en el primer exemple veiem com s’acosta més a ‘tenir escrúpols’, mentre que en el segon és més aviat ‘fer respecte’; tanmateix, en d’altres significa ‘anguniejar, neguitejar’, ‘esgarrifar’, ‘fer fàstic’, ‘fer por’ o, fins i tot, ‘fer vergonya’.

endometriosi f

Primera documentació: 17/03/2015

Tipus	sufixació
Contextos	Bermúdez explica que tot això afecta molt el dia a dia d’una persona amb endometriosi, “en el meu cas, pot ser que em vingui la regla a la nit o al matí i ja no pugui anar a treballar, perquè no hi ha manera que em passi el dolor. T’incapacita i t’immobilitza. No és un dolor menstrual, és de tipus còlic”, assegura. [Avui, 17/03/2015]
	A l’endometriosi se li havia fet poc cas durant molts anys per la falsa creença que és normal que la regla sigui dolorosa. [La Vanguardia, 14/05/2022]
Observacions	El sufix -osi és un sufix especialitzat de l’àmbit de la medicina, que designa ‘estat irregular’ o ‘malaltia’. En aquest cas, endometriosi designa el ‘trastorn caracteritzat per la proliferació de teixit similar a l’endometri en localitzacions que no li corresponen, com és el gruix de la paret uterina, els ovaris i, fins i tot, fora dels òrgans corresponents a l’aparell genital’ (Termcat). L’endometriosi és una malaltia relativament freqüent que afecta entre el 10 i el 15 % de dones en edat fèrtil, que pot arribar a alterar significativament la qualitat de vida de les dones que la pateixen. Tot i que és una malaltia benigna (no mortal), no té cura i és progressiva fins a la menopausa, moment en què es deixa de produir estrògens.

go m

Primera documentació: 6/07/2004

Tipus	manlleu del xinès
Contextos	El go és un antiquíssim joc xinès en què no acabes amb l’adversari, sinó que conquistes el seu territori. [El Periódico, 6/07/2004]
	En els darrers vint-i-cinc anys s’han fet passos de gegant en aquest camp, des d’un programa capaç de vèncer en una sèrie de jocs de destresa pels quals no havia estat entrenat fins a un altre que va derrotar el millor jugador de go, un joc en el qual, a diferència dels escacs, hi ha massa opcions per avaluar a cada pas i, per tant, depèn més de la intuïció i l’experiència. [Ara, 1/04/2022]
Observacions	El go és un ‘joc de tauler originari de l’oest asiàtic en el qual dos jugadors col·loquen una sèrie de peons blancs i una de peons negres a les interseccions d’una superfície quadriculada amb dinou línies horitzontals i dinou línies verticals, de manera que venç el jugador que ha aconseguit delimitar amb els seus peons un territori més vast que el de l’adversari’ (Termcat). Tot i que el nom ens ha arribat a través del japonès 碁 go —també amb la variant 囲碁 igo—, aquest joc d’estratègia de regles simples però gran complexitat que exigeix molta concentració, va néixer a la Xina, on es denomina 围棋 weiqi ‘joc de tauler d’embocallament’, fa més de 2.500 anys, i ja s’hi fa referència en els textos de Confuci (551 aC-479 aC), on era el joc preferit de l’aristocràcia i, juntament amb la cal·ligrafia, la pintura i la interpretació amb guqin (instrument de corda de la família de les cítares), era una de les quatre arts tradicionals dels erudits xinesos. Al nostre continent va arribar molt més tard i no va ser fins al segle xx que es va convertir en un joc popular, especialment gràcies a l’associació de go del Japó, que va impulsar la creació de centres del joc als Estats Units, Sud-amèrica i Europa. Actualment, la Federació Internacional de Go compta amb 74 països membres i es calcula que una de cada 222 persones en el món hi juga.