ou poché m

Primera documentació: 25/04/2012

Tipus	sintagmació
Contextos	Per aquest ordre, al joc dels daus el segueixen un parmentier de ceba amb ou poché, un plat basat sobretot en les formes de l’escultura corresponent; vieires amb poma de Girona i foie, fruits secs, melmelada i reducció de vinagre de Mòdena. [Avui, 25/04/2012]
	Hi ha daus de formatge daurats i platejats, i l’ordre dels plats del càtering és una mica estrany, perquè els bastonets de pa amb pernil surten després de l’ou poché trufat i el melós de vedella. [La Vanguardia, 17/09/2022]
Observacions	Un ou poché és un sintagma mig adaptat del francès: per una banda, el nucli és ou, però per l’altra, l’adjectiu es manté com l’original, poché (œuf poché), i que consisteix a coure un ou sense closca en aigua a una temperatura pròxima a l’ebullició, per evitar que el moviment de les bombolles barregi l’aigua amb la clara. Per això mateix, se sol afegir un rajolí de vinagre a l’aigua, perquè ajuda que la clara es coaguli abans de dissoldre’s en l’aigua, mentre es gira l’aigua amb una cullera, envoltant l’ou perquè la clara es vagi adherint al rovell fins cobrir-lo. El temps de cocció pot variar segons qui el prepara, però no se solen superar els 3-4 minuts. Els ous poché s’utilitzen en diverses receptes, com la dels ous benedict, però també s’afegeixen a algunes sopes, com la d’all o la de ceba.