boa f

boaPrimera documentació: 29/01/2005

Tipus semàntic
Contextos
La federació nacionalista, a l’oposició, troba que la imatge d’un transsexual nu, amb un antifaç i una boa de plomes al voltant del coll “no reflecteix la mena de festa que se celebra a Mataró”, perquè “va destinat exclusivament a un públic adult”. [El Periódico, 29/01/2005]
Quins estils musicals ballen? Raffaella Carrà, Michael Jackson, disco, burlesque, broadway, sevillanes, hip-hop, saló, punk, funky… I traiem plomes, gorres, boes… Visca el xou! Ballar escampa felicitat. [La Vanguardia, 7/08/2021]
Observacions Una boa és una serp de grans dimensions i de cos robust, que s’alimenta d’animals de sang calenta que asfixia enroscant-s’hi. D’aquesta imatge de l’asfíxia entorn del coll s’ha creat la metàfora que s’aplica a aquest abrigall de coll i plomes que es posa al voltant del coll. Curiosament, però, al DIEC2 aquest concepte ja hi és, sota la forma de boà, perquè en origen aquest significat s’ha manllevat del francès i per això en conserva l’accent agut. Tanmateix, l’ús mostra com la forma habitual és la que té l’accent pla i que la identifica amb l’animal que és, al capdavall, la motivació del significat de la paraula.

Les boes són una peça de vestir que es va començar a utilitzar a l’època victoriana, tot i que és probable que el seu ús es remunti al segle xvii, i el glam les va recuperar als anys setanta del segle passat, i més recentment també la música rave. Actualment, les fan servir les vedets en els seus espectacles i també com a complement eròtic en espectacles de cabaret i burlesque, per exemple, a més de formar part de moltes disfresses per a nens i adults.

Alguns artistes que han lluït boes als seus espectacles han estat la ballarina Isadora Duncan, les cantants Shirley Bassey i Celia Cruz, l’actriu Mae West, però també homes, com els músics Marc Bolan, Gerard Way i Elton John, per la qual cosa caldria esmenar la definició dels diccionaris, ja que les limiten a un ús femení.