fer cosa loc v

fer cosaPrimera documentació: 29/08/2014

Tipus sintagmació
Contextos
Em fixo especialment en un senyor gran que seu a segona fila. Crida l’atenció perquè està apartat de tothom i té el rostre trist però serè. Voldria parlar-hi, però em fa cosa molestar-lo. [Ara, 29/08/2014]
A la llibreria em va fer cosa remenar el gènere. Me’n vaig abstenir. El llibre que em vaig quedar el vaig agafar de sota del tot de la pila. [Ara, 8/03/2021]
Observacions
La paraula cosa té molt poc prestigi per la seva poca concreció, ja que designa ‘tot allò que existeix o és concebut d’existir com una entitat separada, sia corpòria o espiritual, real o abstracta’ (DIEC2), però també els objectes inanimats, i fets, esdeveniments i circumstàncies, de manera que aquesta definició tan àmplia fa que puguem utilitzar cosa per referir-nos a pràcticament tot. A més, el diccionari també recull la locució tenir coses per designar que algú té estranyeses o genialitats, però en canvi no hi ha fer cosa, que sí que apareix, per exemple, al Gran diccionari 62 de la llengua catalana, al Diccionari normatiu valencià o al Diccionari de sinònims de frases fetes. El significat de fer cosa depèn una mica del context: en el primer exemple veiem com s’acosta més a ‘tenir escrúpols’, mentre que en el segon és més aviat ‘fer respecte’; tanmateix, en d’altres significa ‘anguniejar, neguitejar’, ‘esgarrifar’, ‘fer fàstic’, ‘fer por’ o, fins i tot, ‘fer vergonya’.