adn / ADN m

adnPrimera documentació: 6/07/2001

Tipus siglació
Contextos
Vostè em podria preguntar si el meu descobriment de la biosíntesi de l’ADN afectarà la societat, i jo li respondria que hi tindrà efectes molt profunds. [El Periódico, 6/07/2001]
Són referents d’aquells que tenim, que en realitat escapam, però que hem mamat molt, que els tenim a l’ADN, per dir-ho d’alguna manera. [Núvol, 21/07/2021]
L’objectiu d’aquesta irracionalitat radicava a intentar allunyar (fer ignorar) l’adn feixista d’un règim condemnat per l’Assemblea General de Nacions Unides perpetrador de delictes de lesa humanitat i així donar entrada als arguments de la irretroactivitat i la prescripció dels delictes utilitzats al llarg d’aquests anys per part de l’administració espanyola per evitar la compareixença dels responsables de la dictadura davant dels tribunals. [El Periódico, 4/08/2021]
Observacions La definició terminològica d’ADN és la d’àcid nucleic constituït per nucleòtids de desoxiribosa, àcid fosfòric i les bases nitrogenades adenina, citosina, guanina i timina, que es troba fonamentalment en el nucli, en els mitocondris i en els cloroplasts, i que constitueix la base molecular de l’herència biològica’ (Termcat). Aquesta herència és la que diferencia un individu d’un altre: les probabilitats que dues persones no emparentades tinguin exactament el mateix ADN són d’una entre mil milions.

El metge suís Friedrich Miescher (1844-1895) va ser qui va aïllar l’ADN per primera vegada el 1869, tot i que el va batejar com a nucleïna, però es va haver d’esperar quasi setanta anys per identificar-ne els components i l’estructura, tot i que abans, el 1928, se’n va determinar la funció biològica: el 1952, els treballs dels científics estatunidencs Alfred Hershey i Martha Chase van confirmar el paper exclusiu que juga l’ADN en l’herència genètica. Un any més tard, James Watson i Francis Crick van proposar el model de la doble hèlix, els quals, juntament amb Maurice Wilkins, col·laborador de Rosalind Franklin, que va tenir un paper fonamental amb les imatges de difracció de rajos X d’alta qualitat sobre la molècula d’ADN, van rebre el premi Nobel de Medicina el 1962.

El descobriment de l’ADN no ha estat fonamental només per als estudis de genètica, sinó que també han permès evolucionar la medicina forense, ja que l’ADN present a la sang, el semen, la pell, la saliva o els cabells permeten identificar el responsable. Aquesta tècnica d’identificació de la petjada genètica es va utilitzar per primera vegada als anys vuitanta del segle passat per condemnar Colin Pitchfork per la violació i l’assassinat de dues dones al comtat de Leicestershire (Regne Unit). Així mateix, la comparació de seqüències d’ADN és una eina fonamental per als estudis de biologia evolutiva.

Com a sigla, ADN s’ha d’escriure en majúscula, tal com veiem en els dos primers exemples, tot i que comença a aparèixer en minúscula, com en el tercer context, mostra de la seva lexicalització en la llengua, fora de l’àmbit especialitzat: tant en el segon com en el tercer cas, l’ús d’adn no fa referència a l’àcid desoxiribonucleic, sinó que es fa servir metafòricament per designar l’essència o la naturalesa d’algú o d’alguna cosa.