epifania f

epifaniaPrimera documentació: 19/02/2015

Tipus semàntic
Contextos
L’epifania impossible de la política catalana és, sens dubte, la ruptura sempre anunciada i mai consumada entre Convergència i Unió. [El Periódico, 19/02/2015]
Mentre combina passejades nocturnes entre penya-segats rogencs i lectures de Goethe, una nit experimenta una epifania amb la qual estableix les bases de la física quàntica, el coneixement que, entre tantes altres coses, fa que sigui possible llegir aquesta ressenya en una pantalla. [Ara, 21/04/2022]
Observacions El DIEC defineix epifania com la ‘manifestació evident d’una divinitat entre els éssers humans’ i com la ‘festa cristiana que commemora la manifestació de Déu entre els éssers humans en la persona de Jesucrist’. Aquesta festa, que se celebra el 6 de gener, és la que es recull a l’Evangeli de sant Mateu (2,1-1), tot i que a la bíblia també hi ha l’epifania del baptisme de Jesús (Mt 3,13-17) i la de les noces de Canà (Jn 2,1-11). En el cas de la primera epifania, la festa litúrgica es remunta a finals del segle iii i és una de les més antigues, i coincideix en la data amb una festa grega d’origen pagà en honor de Dionís. Si bé a la Bíblia només es parla d’un nombre indeterminat de savis, la tradició els ha convertit en tres reis, Melcior, Gaspar i Baltasar, que van oferir a Jesús or, encens i mirra, com a símbol de majestat, sacralitat i eternitat, respectivament.

La paraula epifania prové del grec επιφάνεια, llengua en la qual significa ‘manifestació, aparició’, que és el significat no religiós que trobem en els contextos i que ja recull el Diccionari normatiu valencià.