autocomplaent adj

autocomplaentPrimera documentació: 1/12/1990

Tipus prefixació
Contextos
“Com TV3 no hi ha res” és una autocomplaent mirada cap enrere que revisa els programes més arquetípics de la televisió autonòmica catalana durant les sobretaules. [Diari de Barcelona, 23/09/1991]
Tal com reflecteix el documental, els estudis de Martin es van convertir en una cosa així com el símbol de l’època més daurada (i autocomplaent) que ha viscut la indústria discogràfica, abans que l’arribada dels sistemes de gravació digital empenyés les grans companyies a reconsiderar els pressupostos que dedicava a la producció dels discos. [El Periódico, 23/09/2021]
Observacions
Així com el verb plaure té un significat neutre, ‘agradar’, el verb complaure té un matís molt més positiu, tal com es veu en la definició que proporciona el DIEC: ‘trobar en alguna cosa una completa satisfacció’. I qui es complau en alguna cosa és, lògicament, complaent. Ara bé, aquesta compleció, aplicada a un mateix, que és el que designa l’adjunció del prefix auto-, designa una persona d’unes característiques que no són tan positives, ja que passa a significar ‘satisfet amb si mateix o amb els seus assoliments, amb indulgència i poca autocrítica’.