bonus track m

Primera documentació: 2/07/2008

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	Pots vendre el teu catàleg antic, les reedicions amb bonus tracks i les recopilacions, però no els nous llançaments. [El Periódico, 2/07/2008]
	Vint anys després, el Barça hauria pogut aixecar la Tercera i Gasol engreixar el seu extraordinari palmarès en el bonus track de la seva carrera. [Ara, 31/05/2021]
Observacions	En la indústria de la imatge i so, els discos emmagatzemats en sistemes magnètics es divideixen en pistes (tracks) en què s’enregistra la informació i pauta el camí que ha de recórrer el cap magnètic per llegir-lo. A més de les pistes esperables en un disc musical, per exemple, amb les cançons que el componen, de vegades s’ofereixen unes pistes afegides que es proveeixen com a benefici addicional per al comprador, com a regal, en forma de versions d’algunes de les cançons. Aquest afegit és el que es denomina en anglès bonus track i que designa, en definitiva, material addicional d’àudio o vídeo, amb versions alternatives o desestimades, preses falses, contingut digital, etc. A més, com es pot veure en el segon context, bonus track també s’utilitza en àmbits no especialitzats, amb el sentit de ‘cirereta, colofó, complement’.

subliminal adj

Primera documentació: 5/04/1991

Tipus	prefixació
Contextos	Com sempre, des de les associacions de consumidors, porten a terme una aferrissada lluita contra la publicitat fraudulenta i subliminal i, en aquest cas, no podem quedar al marge. [Diari de Barcelona, 5/04/1991]
	El problema és que s’aprofundeixi en la falsa equivalència subliminal, atiada per la caverna mediàtica i l’espanyolisme verinós, que el català només és cosa d’independentistes. [Ara, 14/05/2022]
Observacions	En les llengües romàniques, dos dels sufixos més habituals per formar adjectius són -al (bestial, conductual, piramidal) i -ar (escolar, exemplar, molecular), tot i que, de fet, es tracta del mateix sufix, que pren una forma diferent (al·lomorf) en determinats contextos: així, si el substantiu de base al qual s’adjunta té una ela en la síl·laba final o penúltima, el sufix pren la forma -ar, tal com s’observa en els exemples anteriors; altrament, l’adjectiu es construeix amb -al. En el cas que ens ocupa, cal tenir en compte que subliminar ja és al diccionari amb els significats ‘que no arriba al llindar’ i ‘que ocorre sota el llindar de la consciència per tal com l’estímul que el provoca és massa instantani o massa feble perquè pugui ésser recordat i conscienciat’, aplicat a una percepció. En aquest cas, doncs, la influència de llengües com el castellà o l’anglès, que fan servir la forma subliminal, fa que en català hagi aparegut també aquesta variant, que és, doncs, redundant, perquè no aporta cap matís de significat diferent. Tot i així, aquesta duplicació també es dona en el parell lineal / linear. L’adjectiu subliminal apareix sovint en sintagmes que fan referència a la idea que les persones podem ser influïdes de manera inconscient per missatges o estímuls que es projecten just sota del llindar de la consciència, com a publicitat subliminal, missatge subliminal, ensenyament subliminal, etc.

tercer grau m

Primera documentació: 11/05/1999

Tipus	sintagmació
Contextos	L’Administració els pot concedir el tercer grau si demostren que tenen una feina estable. [El Periódico, 17/05/2001]
	El director de TV3 va ser sotmès ahir a un autèntic tercer grau al Parlament. [La Vanguardia, 6/02/2022]
Observacions	El sintagma tercer grau es fa servir en dos sentits diferents. Per una banda, tal com es veu al primer context, fa referència al dret penal i els graus de tractament dins el sistema penitenciari, que preveu el primer grau o règim tancat, el segon grau o règim ordinari, el tercer grau o règim obert, que té com a finalitat última ajudar a reinserir i rehabilitar l’intern, i la llibertat condicional. El tercer grau de tractament es troba regulat en l’article 36 del Codi penal i és una modalitat ordinària de compliment de la condemna a la qual es destinen, des de l’inici de la condemna o si la seva evolució ho permet, tots els interns que presenten una capacitat d’inserció social positiva, i que, per les seves circumstàncies personals i penitenciaris, estan capacitats per viure en un règim de vida en semillibertat, amb mesures de control i seguretat baixes, basades en el principi de confiança cap a l’intern. Per l’altra, l’ús de tercer grau s’utilitza fora de l’àmbit del dret i d’una manera metafòrica per fer referència a una sèrie llarga de preguntes en què es demanen tota mena de detalls, tal com es veu en el segon context. Aquest ús figurat, sovint col·loquial, prové, però, d’un sistema d’interrogatori en què, per mitjà de mètodes coercitius, amb tortura o pressió física o psíquica, es pretén obtenir la declaració o la confessió d’una persona, per bé que l’ús de la tortura i els maltractaments cap als detinguts estan prohibits en virtut de la Convenció de les Nacions Unides contra la tortura i altres penes cruels, inhumanes o degradants, coneguda com a UNCAT, que va entrar en vigor el 1987.

espurna f

Primera documentació: 24/06/2013

Tipus	semàntic
Contextos	“Però l’únic que es necessita perquè l’espurna no desaparegui és tenir ganes d’experimentar, això sí, sense presses”, afegeix. [El Periódico, 24/06/2013]
	I és que l’espurna que fa néixer una història pot ser a tot arreu i tan sols cal copsar-la. Una olor, una cançó, un record d’infantesa, una conversa que escoltem a l’autobús, un personatge que ens fascina… [Avui, 9/01/2022]
Observacions	Una espurna és, segons la definició que en dona el DIEC, una ‘partícula inflamada que es desprèn d’un cos en combustió o fortament rascat’. La paraula que inicia la definició és partícula, que el mateix diccionari defineix com ‘part petitíssima d’un cos’. Aquesta característica de la dimensió, minúscula, d’una espurna fa que es pugui fer servir també per designar quantitats petites (una espurna de sal o de pebre, per exemple), però en sentit literal una espurna, per petita que sigui, pot arribar a provocar un incendi. D’aquesta característica, amb una ampliació de significat, es fa servir espurna per designar un fet que és la causa immediata d’un altre.

check-list / check list / checklist m o f

Primera documentació: 21/07/2002

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	L’any 1999, l’empresa va adaptar el seu sistema informàtic per, com explica Vázquez, “fer que els nostres clients poguessin controlar el procés de tramitació dels seus expedients en temps real, amb la utilització d’un password”, a través d’un check list pujat a Internet. [Avui, 21/07/2002]
	També hi ha un índex i un check-list amb què el lector pot anotar tots els llibres indexats que ha llegit. [Avui, 3/11/2019]
	A la checklist de mares regulín, afegim-hi “arrepenjar-se en la parella perquè s’encarregui de la criatura mentre llegeixes”. [Twitter, 8/09/2021]
Observacions	El compost anglès checklist s’empra per fer referència a les llistes de tasques, noms, fets, coses, etc., que escrivim de manera sistemàtica, ordenada i estructurada per tal de no oblidar-ne cap o bé per analitzar-les o verificar-les. Així doncs, a tall d’exemple, podem escriure checklists del que hem de fer al llarg d’una jornada, de tot el que hem de dur a un viatge o, com al segon i al tercer context, dels llibres que hem llegit o de les característiques d’un cert tipus de persona. A banda d’aquest ús quotidià, les checklists també s’utilitzen en contextos professionals per verificar, entre d’altres, les fases d’actuació previstes o bé el compliment de normes o de protocols. Així doncs, són una eina per disminuir els errors humans i assegurar la consistència i l’exhaustivitat a l’hora de realitzar una tasca. Per fer-hi referència, en català, es documenta l’ús del manlleu de l’anglès checklist, així com de les variants ortogràfiques check list i check-list. Tot i això, el Termcat proposa les formes catalanes llista de control i llista de comprovació.