saeta f

Primera documentació: 27/03/1989

Tipus	manlleu del castellà
Contextos	Les processons tradicionals andaluses, amb passos barroquíssims i confraries encaputxades, van acompanyades per saetes. [Avui, 27/03/1989]
	La confraria tenia previst inicialment el cant de saetes en aquest espai públic, però finalment no ho ha pogut fer per no complir amb les normes decretades per la pandèmia. [El Periódico, 3/04/2021]
Observacions	En llatí sagitta, que va evolucionar a saeta en castellà, vol dir ‘fletxa’. Aquest n’era el sentit originari, però amb el pas del temps aquesta paraula ha anat perdent aquest significat per donar-ne pas a un altre que és el més estès avui dia i és el que fa referència al ‘cant flamenc de caràcter religiós, constituït per una sèrie d’estrofes de quatre o cinc versos octosíl·labs, sense acompanyament instrumental’. Les saetes són, doncs, jaculatòries que es canten durant el pas de les imatges de les processons de Setmana Santa, a qui van dedicades. Aquesta tradició està molt arrelada especialment a Andalusia, però també a Extremadura, Castella-la Manxa i Múrcia.