Primera documentació: 10/08/2006
| Tipus | sintagmació |
| Contextos | De ben segur que sí, però dissimulen doncs és més fructífer fer llum de gas. [Avui, 10/08/2006] |
| En un procés de violència i assetjament, el llum de gas acaba fent forat en una dona que ha perdut l’autoestima i poc a poc ha quedat aïllada. [Ara, 27/05/2021] | |
| Observacions | El dramaturg i novel·lista britànic Patrick Hamilton (1904-1962) va escriure Gas Light (Llum de gas) el 1938, que va ser un gran èxit teatral immediatament: als Estats Units es va representar durant quasi tres anys (entre 1942 i 1944) i va tenir dues versions cinematogràfiques homònimes: una el 1940, dirigida per Thorold Dickinson, i l’altra el 1944, dirigida per Georges Cukor i protagonitzada per Charles Boyer, Joseph Cotten i Ingrid Bergman, que va tenir molta més repercussió, fins al punt que llum de gas és la denominació del ‘maltractament psicològic en què es manipula una persona, sovint la parella, mitjançant la negació persistent, la distracció, la contradicció o la mentida, amb el propòsit o l’efecte de provocar-li confusió i fer que es qüestioni la seva memòria, percepció i salut mental’ (Termcat). A la pel·lícula aquest maltractament el du a terme el marit, que va convencent lentament la seva dona que està boja, modificant la intensitat dels llums, que funcionen amb gas, i negant que l’ambient s’enfosqueixi.
L’obra de Hamilton és la primera mostra artística d’aquest tipus de violència masclista en què el maltractador altera, de manera perversa, subtil, repetitiva i constant la percepció de la realitat de la víctima, provocant que no sigui conscient que està sent maltractada o que hauria de denunciar la situació a la qual està sotmesa, i que dubti de tot el que passa al seu voltant. |
Neolosfera 