efecte Matilda m

Primera documentació: 11/02/2021

Tipus	composició
Contextos	Per aquest motiu l’AMIT, amb el recolzament de l’Oficina del Parlament Europeu a Espanya, ha llançat la iniciativa #NoMoreMatildas, per donar a conèixer l’efecte Matilda i recuperar el protagonisme d’aquestes científiques que mai van haver de ser invisibles. [El Periódico, 11/02/2021]
	Què hauria passat si Einstein, Schrödinger o Fleming haguessin nascut dona? Els alumnes de l’IES Tona han treballat l’efecte Matilda a la seva exposició sobre els masclismes. [El 9 Nou, 6/03/2021]
Observacions	El compost efecte Matilda es refereix al fet que la història ha invisibilitzat i oblidat les dones de la ciència. El terme va ser encunyat el 1993 per la historiadora Margaret W. Rossiter, amb la finalitat de denunciar aquesta situació en què les científiques no obtenen el reconeixement que els correspon pels mèrits aconseguits, al contrari que els homes. I rep aquest nom en honor de Matilda Joslyn Gage (1826-1898), una activista novaiorquesa del segle xix que va defensar el dret a vot femení i va lluitar per reivindicar el paper de les dones en la història de la ciència. A través d’una columna periodística, Matilda Joslyn Gage va intentar treure a la llum els descobriments que havien fet moltes dones científiques que havien estat ignorades reiteradament. L’efecte Matilda també ha contribuït a crear el neologisme semàntic matilda, que denomina les dones que han estat oblidades i invisibilitzades (no surten als llibres de text ni se solen estudiar a les universitats), malgrat que hagin estat claus per a l’avenç científic. Alguns exemples són Nettie Stevens (genetista i descobridora del sistema de determinació del sexe) o Rosalind Franklin (que va contribuir en el descobriment de l’estructura de l’ADN), entre moltes altres.

Advertisement