vanitas f

vanitasPrimera documentació: 11/07/1991

Tipus manlleu del llatí
Contextos La presència de calaveres, una clara al·lusió a les pintures de vanitas del segle xvii que tornen a aparèixer a la mostra de la fundació Miró. [Diari de Barcelona, 11/07/1991]
Degudament acompanyades per obres al·legòriques antigues o contemporànies procedents del fons de la galeria, es tracta d’una exposició de vanitas, un subgènere del bodegó en què excel·leixen de manera particular, inspirat pel cèlebre políptop de l’Eclesiastès. [La Vanguardia, 12/05/2018]
Observacions El llatinisme vanitas, que significa ‘vanitat’ i s’usa també en el sentit de ‘buidor’, fa referència a un estil pictòric que es caracteritza per representar, normalment, una natura morta mitjançant l’ús d’objectes que simbolitzen la fragilitat i brevetat de la vida i els seus plaers, i la impossibilitat de burlar la mort. De fet, algunes expressions llatines com ara tempus fugit expressen el contingut al·legòric d’aquest gènere artístic. D’acord amb el simbolisme relatiu a la mort, en aquest tipus de pintura hi abunden les calaveres i els esquelets. Tot i que aquest estil pictòric, que data del segle xvii, és de tradició holandesa i compta amb David Bailly com un dels primers exponents, també es va difondre a França i Espanya, entre d’altres països.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s