Primera documentació: 8/10/2014
| Tipus | manlleu del francès |
| Contextos | El llenguado a la meunière és un homenatge a la millor època de l’alta cuina francesa i continua sent una manera molt agradable de menjar aquest peix. [La Vanguardia, 8/10/2014] |
| A El libro de la cocina española atacava sense pietat la cuina dels Paradores Nacionales del Estado que Fraga havia impulsat en la seva època de ministre d’Información y Turismo: el llenguado a la meunière no faltava mai al menú. [La Vanguardia, 4/11/2016] | |
| Observacions | La locució adverbial à la meunière, l’equivalent català de la qual és a la molinera, és un manlleu francès que fa referència a un tipus de peix fregit, concretament, al ‘peix enfarinat cuit amb mantega a la paella al qual se li afegeix llimona i se serveix en el seu propi suc de cocció’, tal com el defineix el diccionari Larousse.
El peix més habitual per fer-lo a la meunière (sense l’accent a la preposició, que és com sol aparèixer en els mitjans) és el llenguado, tot i que és un tipus de cocció particularment adequat per a altres peixos delicats, com la palaia, el gall o el turbot, ja que permet la formació d’una crosta fina que protegeix la carn d’adherir-se a la paella. El llenguado a la meunière és part del patrimoni culinari francès i, segons es diu, era un dels plats favorits de Lluís XIV, el Rei Sol (1638-1715). |
Neolosfera 