mea culpa m

Primera documentació: 11/02/1989

Tipus	llatinisme
Contextos	El mea culpa entonat davant les càmeres de televisió […] no ha suposat la fi de l’episodi dels desapareguts, sinó la reobertura d’una ferida que encara no havia estat tancada. [Avui, 28/04/1995]
	En recollir el Butaca al millor muntatge, el director de l’obra, David Selvas, ha declinat el premi i ha entonat un sincer mea culpa fent referència a la decisió que un actor blanc interpretés un personatge afroamericà al muntatge. [Ara, 15/07/2019]
Observacions	Aquesta locució llatina, que el GDLC ja inclou amb un asterisc, significa literalment ‘per la meva culpa’, i s’utilitza per reconèixer una equivocació pròpia que ha desembocat en alguna situació o resultat no desitjats. L’origen del mea culpa és una pregària en llatí de l’Església catòlica titulada Confietor (‘jo confesso’, ‘jo pecador’) que es fa servir a la missa en el moment de confessar els pecats. L’Observatori de Neologia ha recollit ocurrències d’aquesta expressió des del 1989, en les quals molt sovint apareix precedida del verb entonar, tal com s’observa en els contextos presentats.