grandeur f

Primera documentació: 6/01/1989

Tipus	manlleu del francès
Contextos	Ja no es tracta, a hores d’ara, de sostenir la grandeur d’una llengua amb un passat gloriós i amb vocació imperial, sinó de sumar esforços. [Diari de Barcelona, 24/01/1992]
	Charles de Gaulle és un símbol de la grandeur, d’aquest afany francès per comptar al món, per ser un actor rellevant i respectat. [La Vanguardia, 7/03/2019]
Observacions	Aquest manlleu del francès està format per l’adjectiu grand i el sufix -eur, equivalent al nostre -or ‘qualitat de’. Aquest neologisme designa un sentiment molt patriòtic, la manifestació d’importància en especial política i social francesa, i per això tots els contextos en què apareix fa referència a França com a nació i col·lectiu. La grandeur va ser un dels pilars de la filosofia política de Napoleó Bonaparte (1769-1821) i, més endavant, de Charles De Gaulle (1890-1970). Segons Le Grand Robert, la grandeur, la primera documentació en francès de la qual data de 1155, s’associa a la glòria, al poder, a l’orgull, a l’esplendor, etc., del poble francès, tal com es veu en els contextos.