autoficció f

Primera documentació: 17/05/2004

Tipus composició culta
Contextos He de dir que, d’ençà de molt de temps, m’interessen els relats que, a manera d’autoficció, es caracteritzen per la seva capacitat de revelació personal. [Avui, 17/05/2004]
Una repassada a alguns dels nostres grans poetes no hauria de reduir-los a l’epítet d’autoficció, encara que reuneixin les condicions per merèixer-los. [La Vanguardia, 26/04/2019]
Observacions L’autoficció (construïda amb la forma prefixada auto- ‘propi’ i el substantiu ficció) és un terme propi de la crítica literària per referir-se a una forma d’autobiografia de ficció, una unió que, a primera vista, pot semblar estranya. En aquest gènere, l’autor narra una història pròpia però inventada: tot i que el protagonista segueix sent ell mateix, la història que viu no reflecteix cap experiència real per la qual hagi passat. L’objectiu en molts casos és conèixer-se millor a un mateix.

Pel que fa a l’origen del terme, l’escriptor Serge Doubrovsky se’l va inventar el 1977 per aplicar-lo a la novel·la Fils. Actualment, aquest gènere s’associa sobretot amb autors francesos, com Chloé Delaume o Alain Robbe-Grillet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s