estat de gràcia m

estat de gràciaPrimera documentació: 1/04/2004

Tipus semàntic
Contextos Amb una estructura que entrecreua el relat present amb les biografies amoroses dels dos protagonistes, Vicent, en ple estat de gràcia, crea tot un univers amb personatges difícilment oblidables [Butxaca, 1/04/2004]
La clau d’aquesta sèrie, que es pot veure a la HBO, són uns diàlegs brillants i dos actors en estat de gràcia. [Ara, 28/06/2019]
Observacions Aquest sintagma sobretot s’usa per referir-se a actors, escriptors i esportistes, entre d’altres, que es troben en el moment àlgid de la seva carrera professional. Així doncs, l’estat de gràcia és l’apogeu professional d’una persona. Cal tenir en compte que alguns diccionaris recullen aquest sintagma referit al cristianisme, com ‘estat del qui està en gràcia amb Déu’, que d’alguna manera fa referència al moment de màxim benestar i plenitud vitals per als cristians.

suggerència f

suggerènciaPrimera documentació: 8/03/1989

Tipus manlleu del castellà
Contextos I si Carmen resulta tan universal és, en part, per la multiplicitat de suggerències que el seu tema proposa, i que permet d’apropar-s’hi amb estils ben diferents. [Avui, 8/03/1989]
Carn a pes i xarcuteria són la suggerència de Solomillo, la nova proposta de l’Hotel Alexandra per a amants de la carn. [Ara, 25/10/2016]
Observacions Des del punt de vista morfològic, suggerència és una paraula ben construïda, de la mateixa manera que ho són divergència o exigència, noms deverbals acabats en -ncia formats a partir de verbs de la tercera conjugació (divergir i exigir, respectivament). En canvi, no és normativa perquè el que recullen únicament els diccionaris catalans és suggeriment definit com ‘acció de suggerir; cosa suggerida’. Tal com vèiem amb l’adjectiu suggerent, la forma normativa del qual és suggeridor -a, per influència del castellà els parlants l’hem acabat incorporant en el nostre lèxic i conviu plenament al costat de suggeriment.

salvapàtries mf

Primera documentació: 17/10/1994

Tipus composició
Contextos Aquest to insultant que gasta, la magnificació de determinades anècdotes i, en general, el posat de salvapàtries que gasta no ens agrada. [El Temps, 21/11/1994]
Aquí ens trobem amb dos salvapàtries que intentaven de la forma més barroera servir uns interessos antidemocràtics com és aturar una proposta ideològica que és l’independentisme. [L’Oracle (Catalunya Ràdio), 28/06/2016]
Observacions El nom salvapàtries s’utilitza per referir-se a les persones que, sobretot en l’àmbit polític, presenten una actitud grandiloqüent mitjançant la qual adopten un paper de messies que salvarà el país de tots els problemes. Per això, el compost prové del verb salvar, ‘preservar, fer escapar, de la mort, de la destrucció, de la ruïna, d’un perill segur, d’un mal qualsevol’, i el nom pàtries, referit al país o la nació.

Aquest compost sovint s’utilitza com a insult per tal de designar un polític el discurs del qual sempre es fonamenta en un seguit de fal·làcies que pretenen justificar actituds antidemocràtiques i poc adequades per a l’exercici polític. Malgrat això, en altres casos també s’usa per parlar de polítics que adopten un paper victimista en què excusen bona part de la seva incapacitat política.

iuzu m

iuzuPrimera documentació: 9/02/2017

Tipus manlleu del japonès
Contextos Té matisos i perfums variats (tònica de yuzu) i bombolla sense patacada carbònica. [Time Out Barcelona, 9/02/2017]
A la seva carta sempre hi ha cefalòpodes: calamars de potera amb maionesa de iuzu, raviolis de sèpia farcits amb carn de perol, tallarines de calamar o sèpia amb pèsols. [Ara, 1/07/2018]
Observacions El iuzu és una fruita cítrica que té forma de taronja i color de llimona, és a dir, groc o verd, segons la maduresa del fruit. Prové d’una planta, que rep el mateix nom, originària de l’Àsia Oriental. Es considera que prové d’un híbrid de mandarina agra i llimona ichang, tot i que no hi ha evidències clares.

El iuzu (que és la forma catalana, tot i que també la trobem documentada com a yuzu) és el fruit de l’arbre del mateix nom (Citrus × junos), fa entre 5 i 7 centímetres de diàmetre i, tot i que és semblant a la taronja i a la llimona, normalment no es menja, sinó que es fa servir per infusionar, fer confitura o, fins i tot, com a condiment per a l’elaboració de begudes espirituoses, com el gintònic.

downtown m

Primera documentació: 26/04/1992

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Will Griffith, treballador de Ford ara jubilat, augura que a la compra del seu edifici del downtown la seguiran renovacions i pujades de lloguer que no podrà pagar. [El Periódico, 28/07/2013]
L’espectacle gustatiu també va tenir el seu gran moment al restaurant Sant Ambroeus, downtown, un escenari d’allò més cool, centre d’operacions del fashion i dels fanàtics de la gastronomia italiana. [La Vanguardia, 17/02/2018]
Observacions Per al manlleu downtown, ‘barri d’una ciutat on es concentren les activitats financeres i administratives i el comerç al detall de béns i serveis’, el Termcat proposa la denominació catalana centre de negocis o bé les sigles DBC, de l’anglès central business district. Aquest terme és originari dels Estats Units, en què totes les grans ciutats solen tenir un barri on s’apleguen les activitats financeres i, doncs, és on hi ha els gratacels. Aquest barri contrasta amb els barris residencials, que solen estar formats per cases unifamiliars de poca alçada. Precisament perquè és una denominació d’origen estatunidenc, els contextos en què s’ha recollit fan referència a alguna gran ciutat d’aquell país.

Cal dir, tanmateix, que el downtown sol ser el centre neuràlgic de la ciutat, on hi ha les atraccions, els museus, les estacions de transport més importants, etc. Per tant, no sempre es pot establir una relació directa amb el districte financer, ja que en algunes ciutats aquest últim se situa fora de la ciutat. Pel que fa l’origen de la paraula, es creu que podria venir de la distribució de Nova York: al principi només hi havia Manhattan, però a causa de l’increment de població, la ciutat va haver d’expandir-se cap al nord, de manera que la zona de Manhattan, que era on hi havia tots els edificis principals, va passar a denominar-se downtown (‘la part de baix de la ciutat’) perquè era al sud.