georadar m

Primera documentació: 19/05/1997

Tipus composició culta
Contextos A tots aquests mètodes hem d’afegir-hi el georadar, una de les tècniques més modernes aplicades a l’arqueologia. [El Temps, 19/05/1997]
Una prospecció realitzada amb un georadar al subsol de la catedral de Barcelona ha revelat vestigis d’un temple romànic i restes d’un baptisteri paleocristià anteriors a l’actual catedral i reaprofitats en l’època tardoantiga —període que comprèn del segle iii al viii—. [El Periódico, 2/05/2019]
Observacions La paraula radar prové de l’acrònim anglès del sintagma radio detection and ranging ‘detecció i mesura de la distància per ràdio’ i designa l’aparell que permet localitzar i identificar objectes (com avions, vaixells, automòbils o la pluja), tot avaluant-ne la distància, mitjançant ones radioelèctriques d’alta freqüència.

El georadar, compost culte format amb geo- ‘terra’, manté els mateixos principis que els radars convencionals per detectar i identificar objectes, la característica dels quals és que estan soterrats, gràcies al fet que generen imatges del terreny per sota de la superfície (fins a 5 km de profunditat), utilitzant diferents freqüències i una gran amplada de banda. Els georadars s’han utilitzat, per exemple, per mesurar el gruix del glaç a l’Àrtic per valorar si un avió podria aterrar-hi o per investigar les propietats de les capes del sòl.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s