textualitat f

Primera documentació: 6/06/2008

Tipus	sufixació
Contextos	També mostra treballs amb predomini de la textualitat —Torres és un excel·lent escriptor— i del dibuix, que ha recuperat després de curar-se d’un cert desdeny. [El Periódico, 6/06/2008]
	Començaven a sorgir joves actors i autors interessats en la nova dramatúrgia i, en particular, en la nova textualitat. [El Periódico, 3/03/2016]
Observacions	El mot textualitat s’ha format a partir de l’adjectiu textual ‘contingut en un text o pertanyent a un text’ (GDLC) i el sufix –itat ‘qualitat de’, de manera que en sentit estricte fa referència a la qualitat de textual, és a dir, als trets que ha de complir una redacció (o execució oral) per considerar-se un text. Tot i així, el sentit de la textualitat no és ben bé aquest, sinó que fa referència a la propietat d’alguns textos que sobrepassen el que és estrictament comunicatiu i que, per tant, esdevenen textos literaris. Així, d’una banda, la textualitat fa referència a la creació artística de tipus literari, oposada a la plàstica, com veiem en el primer context, i també a la capacitat (i a la tècnica) de produir aquestes creacions, com demostra el segon context. D’altra banda, des d’un punt de vista més lingüístic, se centra en el conjunt de propietats que permeten diferenciar un text d’altres composicions que no ho són, parant èmfasi en les propietats textuals, interlocutives i situacionals.