katiuska f i adj

Primera documentació: 1/12/2002

Tipus	manlleu del rus
Contextos	Sembla mentida que, ara que viatja tant i que no té temps d’anar a posar-se les katiuskes a Galícia, encara ens digui que no coneix cap altre model més autonòmic que el nostre. [Avui, 3/04/2003]
	A vegades, el reciclatge no només és lluminós, sinó també enginyós, com en la peça que explica l’origen de la campana de l’església de Sadernes: la llanta d’una furgoneta katiuska abandonada durant l’èxode republicà del 36. [Avui, 25/01/2018]
Observacions	El substantiu katiuska o katiusca és un manlleu del rus Katjuša, de Katja, que és l’hipocorístic del nom propi de dona Ekaterina (‘Caterina’). Aquest nom es va començar a utilitzar amb el significat de bota d’aigua el 1931 arran de l’estrena de la sarsuela Katiuska, la mujer rusa, de Pablo Sorozábal, al Teatre Victòria de Barcelona, en què la protagonista duia unes botes altes típiques de Rússia, semblants a les botes d’aigua. La gran popularitat de l’obra va fer que, per analogia, els parlants comencessin a anomenar katiuskes les botes d’aigua. A Anglaterra, curiosament, les rain boots (‘botes d’aigua’) també són conegudes pel nom del personatge que les va popularitzar, però en aquest cas, no es tracta de cap personatge de ficció, sinó d’un personatge històric, el primer duc de Wellington, Arthur Wellesley. Així doncs, en referència a ell, al món anglosaxó les botes d’aigua també reben el nom de Wellington boots (‘botes de Wellington’) o wellies. D’altra banda, i com s’observa en el segon context i en la majoria d’ocurrències recollides per l’Observatori de Neologia, el nom de katiuska també serveix per designar un tipus de camió que porta una peça d’artilleria capaç de llançar míssils o granades a la part posterior. Aquesta mena de llançacoets d’efectes devastadors es van desenvolupar a la Unió Soviètica durant la Segona Guerra Mundial.