Primera documentació: 28/02/2008
| Tipus | lexicalització |
| Contextos | Vull dir que si ells mateixos es venen la dignitat tan barata, no és estrany que encabat els altres en negociïn el preu a la baixa. [Avui, 28/02/2008] |
| Els esforços van en aquesta direcció, però encabat ja se sap que les coses van com van i no sabem del cert quan podrem obrir les portes del museu. [País km0 (La Xarxa), 16/08/2017] | |
| Observacions | Tal com hem vist anteriorment amb els adverbis aglutinats esclar i sisplau, encabat és la lexicalització de la locució adverbial en acabat, que ja figura als diccionaris amb el sentit de ‘més tard, immediatament després’. Tant el llibre d’estil de La Vanguardia com a l’ésAdir recullen aquesta forma. A més, en aquest portal lingüístic s’especifica que encabat pertany al registre col·loquial i, per tant, és informal. Molts escriptors i guionistes recorren a aquestes formes lexicalitzades per reproduir amb fidelitat el que la gent diu, ja que així el diàleg tendeix a ser més versemblant. |
enacabat o encabat?
Gràcies, Anna, per l’observació. S’havia colat l’errata en el lema, però ja ho hem resolt.
Gràcies per seguir-nos!
Dieu “Primera documentació: 28/02/2008”; aquí en teniu una de prou més reculada: “…ens obre, deferent, la xampanyeria on entrem de bracet amb l’estimada encabat del teatre” (Joan Solà, Avui, 23/06/1994). Trobareu l’article complet aquí: http://rodamots.cat/escreix/el-xampany-de-sant-joan/
Moltíssimes gràcies, Jordi! Era clar que la forma era anterior, però en el buidatge no la vam trobar fins al 2008.