Primera documentació: 10/11/1990
| Tipus | lexicalització |
| Contextos | Va somriure molt afalagada quan tothom li va assegurar que, “sisplau, no hi ha color!”. [Avui, 30/04/1996] |
| En privat hi ha càrrecs comuns que et diuen que votaran sí però que, sisplau, no ho diguis a ningú. [Ara, 21/04/2017] | |
| Observacions | El DIEC2 recull si us plau com a ‘expressió de cortesia per a demanar alguna cosa’. Aquesta expressió, formada sobre el tractament de vós, presenta variació amb les formes si et plau, si li plau, etc., segons a qui s’adreci, però la forma si us plau és la que s’usa de manera més general i estesa per a totes les persones gramaticals. Probablement, els parlants han perdut la consciència que al darrere de la fórmula de petició hi ha una marca explícita de tractament, cosa que ha afavorit la lexicalització en sisplau, on es perd aquesta referència.
L’Optimot recull la forma sisplau com a característica de contextos informals, però les dades de l’Observatori mostren com sisplau ha anat guanyant terreny en contextos formals de la premsa diària. El Gran diccionari 62 de la llengua catalana (2000) i el VOX (2015) són els únics diccionaris que recullen sisplau, amb l’observació que es pot fer servir en contextos que no siguin formals. |
Retroenllaç: enacabat adv | Neolosfera