coco m

Primera documentació: 29/01/1989

Tipus manlleu del castellà
Contextos Veritable coco de la vida política francesa en general, l’extrema dreta ha aconseguit fer de Perpinyà un dels seus principals laboratoris d’assaig. [Avui, 24/03/1989]
En un temps en què d’esprémer el cervell en diuen despectivament menjar-se el coco. [Diari de Barcelona, 29/01/1989]
L’equip blaugrana, que va ser el primer a aparellar-se, va esquivar els cocos com Bayern de Munic i Milan. [Segre, 19/12/2009]
Observacions A partir de la fruita coco, que és relativament esfèrica i molt dura, des de fa dècades trobem usos de coco per referir-nos al cap, part de l’anatomia humana també esfèrica i dura. Per una metonímia habitual i coneguda, el coco significa moltes vegades el cervell (i d’aquí ve la locució menjar-se el coco, que hem pres del castellà) i quan diem que algú és un coco volem dir que és una persona molt llesta. Però de vegades trobem coco utilitzat encara amb un significat diferent, també pres del castellà i exemplificat en l’últim context, que és l’ésser imaginari que fa por i que en català anomenem papu.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s