mitja taronja f

Primera documentació: 22/04/1998

Tipus sintagmació
Contextos Hi ha amors que són com les pestanyes que se’t fiquen a l’ull, o potser, la teva mitja taronja és a la Xina, que és d’on són les taronges… [El Periódico, 19/03/1999]
El romanticisme cultural va generar la idea actual de l’amor, de la mitja taronja, de la passió, però no va deslliurar homes i dones de les normes socials que situen la família en el centre de la societat, amb el matrimoni vist com un destí inevitable. [Ara, 19/04/2016]
Observacions El sintagma mitja taronja s’utilitza habitualment amb un sentit amorós per fer referència a una persona que en “completa” una altra, bé sigui perquè encaixen a la perfecció o bé perquè una porta el que manca a l’altra i viceversa.

Tot i que l’origen de l’expressió és incert, sembla que es va desenvolupar com a al·legoria a partir d’un mite present a l’obra El banquet de Plató (427 aC-347 aC). A l’obra, el comediògraf Aristòfanes presenta el mite de l’origen de l’ésser humà tal com el coneixem, i segons el qual l’ésser humà podia ser, en origen, de tres sexes diferents: mascle, femella i androgin. Cada persona tenia quatre mans i quatre peus, i dues cares en un sol cap. Eren, a més, éssers amb molta força i que, portats per la hybris ‘desmesura’, van intentar conquerir l’Olimp. Zeus, com a càstig, va decidir tallar-los en dues meitats, mentre Apol·lo els curava perquè poguessin continuar vivint. Malgrat això, cada meitat “incompleta” cercava l’altra meitat, però quan es trobaven, i davant la impossibilitat de tornar a unir-se, acabaven morint d’inanició, incapaces de fer res més. Per solucionar aquest problema, Zeus va decidir donar-los la possibilitat d’utilitzar els òrgans sexuals perquè homes i dones es reproduïssin, i perquè individus del mateix sexe en gaudissin.

Segons Aristòfanes, l’ésser humà ha continuat així des d’aleshores, i és per això que continua buscant la meitat primigènia. Sobre l’assimilació del mite a una taronja, és possible que tingui a veure amb la descripció que fa Aristòfanes d’aquell ésser humà original: “[…] la forma de cada persona era rodona en la seva totalitat, amb l’esquena i els costats en forma de cercle”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s