antitaurí -ina adj i mf

Primera documentació: 21/03/1992

Tipus prefixació
Contextos El debat sobre l’entrada dels nens a les curses de braus no és un debat sobre la corrida, encara que és indiscutible que el liderem clarament els antitaurins. [Avui, 8/04/1999]
El més raonable no és ni prohibir ni fomentar, els toros estan ben protegits, creu Torres, que rebutja tant que la identitat espanyola sigui taurina com que la identitat catalana sigui antitaurina. [Ara, 13/02/2013]
Observacions El mot antitaurí està format pel prefix anti-, que denota oposició al sentit de l’adjectiu al qual s’adjunta, tauríina, que fa referència al toro o bou. En aquest cas, però, no s’expressa oposició a l’animal, sinó als actes que en fan ús, com ara les corrides de toros o els correbous. Així doncs, aquest mot s’utilitza per mostrar oposició a la pràctica de la tauromàquia i afavorir els drets dels animals, ja que aquests actes atempten contra la seva integritat física. En aquest sentit, fa referència tant al col·lectiu de persones (els antitaurins) com a les iniciatives o actes d’aquest tipus (trobada antitaurina).

Les crítiques a aquest tipus d’espectacles o actes festius s’oposen a la visió que les concep com a tradicions arrelades a la cultura espanyola. Tot i així, en algunes comunitats autònomes aquestes pràctiques s’han prohibit, com ara a les Canàries. A Catalunya, en canvi, s’han prohibit les corrides, però no altres actes amb bous. D’altra banda, en altres comunitats aquests actes s’han declarat bé d’interès cultural o patrimoni immaterial de la humanitat, com ara a la comunitat de Madrid o a la de Castella i Lleó.

A Espanya hi ha un partit polític que es va fundar amb el principi antitaurí com a bandera. Es tracta del Partit Animalista Contra el Maltractament Animal (PACMA), fundat el 2003 amb el nom original de Partit Antitaurí Contra el Maltractament Animal, però que va canviar la denominació per l’actual el 2011.

Anuncis