vinil m

Primera documentació: 27/05/1996

Tipus semàntic
Contextos Dotze hores durant les quals els visitants podran remenar als 12 estands de discogràfiques de 12 països, que posen a la venda més de mig milió de compactes, vinils, cassets, vídeos, samarretes i tota mena d’articles. [Avui, 20/01/1997]
Per fer més completa la proposta, s’hi establirà també un punt de venda de roses i, a càrrec de l’FNAC, un altre de llibres i vinils. [La Vanguardia, 22/04/2016]
Observacions A partir del material amb el qual es fan els discos de vinil, ha sorgit una nova denominació per fer referència a aquest suport en el qual es grava la música. Els vinils van ser molt populars fins a finals dels anys vuitanta, moment en què, tot i haver resistit l’arribada dels cassets, van quedar obsolets davant dels discos compactes o CD. Tot i que no es van deixar de vendre en cap moment, perquè els utilitzaven els discjòqueis i eren el format preferit d’alguns artistes i amants de la música, no es van tornar a popularitzar fins a partir de l’any 2009, en què les vendes van pujar després de molt de temps. El format més popular dels vinils és l’anomenat LP (GDLC) o elapé (DIEC2), que fa referència als discos de llarga durada (long play) que mesuren uns 30 centímetres de diàmetre i es reprodueixen a 33 revolucions per minut.

L’única definició de vinil que trobem als diccionaris de referència és la de l’element, però últimament també es parla molt del vinil com a material que es fa servir per decorar superfícies o fins i tot per cobrir, protegir o retolar vehicles en substitució de la pintura.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s