pringar v tr i v intr

Primera documentació: 2/03/1993

Tipus manlleu del castellà
Contextos Et lleves, un dia qualsevol, i veus que una cosa emblanquinada ho està pringant tot. [Diari de Barcelona, 2/03/1993]
Els monitors sempre acabem pringant i rebem bastant en la guerra de coixins. [País km0 (La Xarxa), 11/07/2016]
Observacions Segons el DRAE, el verb pringar té un origen incert, tot i que està clarament relacionat amb el substantiu pringue, entès com el greix que deixa anar el porc o, simplement, com a brutícia o porqueria enganxosa. Tot i que tots els sentits que té aquesta paraula en castellà són negatius, n’hi ha de més literals i de més metafòrics: en el cas dels primers, que trobem al primer context, pringar és una manera col·loquial de dir embrutar amb greix o substàncies olioses que taquen. En el cas dels segons, però, i que trobem al segon context, el significat del verb s’amplia i el seu règim canvia de transitiu a intransitiu per denominar les situacions en què algú s’endú la pitjor part d’alguna cosa. El DRAE recull que originàriament són situacions en què s’ha de treballar molt o més del que ho fan altres, en feines que no són agradables o que no es volen fer. D’aquí ve que un pringat sigui una manera despectiva de referir-se a algú que es deixa enganyar de manera que acaba fent coses que no vol fer ningú, que comporten molt d’esforç i que no l’afavoreixen de cap manera.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s