aneguet lleig m

aneguet lleigPrimera documentació: 10/06/2000

Tipus sintagmació
Contextos I, mentre l’altre amfitrió, la selecció d’Holanda, no pensa en una altra cosa que no sigui el títol, Bèlgica va d’aneguet lleig en la coorganització: vol arribar a quarts de final. [El Periódico, 10/06/2000]
Però ho defensa com a bon planter de professionals: “Pot semblar l’aneguet lleig, però és un lloc versàtil on s’aprèn a redactar tot tipus de continguts”. [Ara, 20/06/2016]
Observacions L’aneguet lleig (en l’original danès, Den grimme ælling) és un conte de Hans Christian Andersen (1805-1875) que es va publicar per primera vegada el 1843. És un dels contes més populars d’Andersen, juntament amb La sireneta, El soldadet de plom, La venedora de llumins o La princesa i el pèsol. A L’aneguet lleig un “ànec” es veu rebutjat per la resta: el consideren lleig i maldestre perquè té un aspecte diferent. Cansat del maltractament, deixa el niu i prova de refugiar-se en una granja, on tampoc no té gaire sort, i se’n va. Un dia veu un estol de cignes volant que l’impressionen molt, però no sap ben bé per què. Passa l’hivern, i en arribar la primavera decideix acostar-se als cignes que hi ha al llac. Tot i que espera que, com la resta d’animals, el rebutjaran, els cignes el sorprenen acollint-lo cordialment; és aleshores quan es veu reflectit en l’aigua i s’adona que ell també és un cigne.

Sembla que aquest conte té un component autobiogràfic fort, perquè Andersen se sentia diferent de la resta. La moral del conte, que sovint es fa servir com a metàfora de l’assetjament escolar, és que ser diferent no és dolent i que la diferència pot arribar a ser brillant. En qualsevol cas, el conte ha passat a formar part, sens dubte, de l’imaginari col·lectiu i per això apareix amb freqüència en els mitjans per fer referència a alguna cosa o opció que és pitjor o menys atractiva que les altres.

Anuncis