garrot vil m

Primera documentació: 16/01/1995

Tipus sintagmació
Contextos TVE, que n’ha anunciat l’estrena per al pròxim 9 de novembre, en un horari de mínima audiència (passades les tres de la matinada), ni tan sols pensa presentar aquest documental, que implica el polític popular Manuel Fraga en l’execució al garrot vil de dos innocents en l’Espanya franquista. [El Periódico, 30/10/1997]
Quaranta-dos anys i tres dies després de l’execució de Salvador Puig Antich a la presó Model de Barcelona pel mètode del garrot vil, la ciutat on va néixer, lluitar i morir l’última víctima catalana del franquisme li retrà un homenatge, el primer que s’organitza amb caràcter oficial en la seva memòria. [Avui, 18/01/2016]
Observacions El garrot vil és un instrument amb el qual s’executaven els condemnats a mort i que consistia en un collar de ferro que, per mitjà d’un cargol, estrenyia el coll del reu fins que li provocava la mort per asfíxia. A les obres lexicogràfiques del català es recull només garrot com a collar de ferro que executa els condemnats i l’expressió donar garrot que significa ‘aplicar la pena capital per mitjà del garrot’. L’adjectiu vil en aquest sintagma, pres de la denominació en castellà, afegeix un to més cruel i menyspreable a aquest sistema d’execució.

Aquest tipus d’execució es va introduir l’any 1820 a Espanya per substituir la forca i va estar vigent fins al 1978, any en què la nova Constitució espanyola va abolir la pena de mort. Els últims condemnats al garrot a l’Estat espanyol van ser el militant revolucionari català Salvador Puig Antich, a la presó Model de Barcelona, i el delinqüent comú d’origen alemany conegut com a Heinz Chez (el seu nom real era Georg Michael Welzel), a la de Tarragona, executats el mateix dia, el 2 de març del 1974, per la dictadura franquista. Actualment, la pena de mort ha estat abolida i penalitzada a quasi tots els països europeus (excepte a Bielorússia) i d’Oceania, però fora d’Europa n’hi ha molts que encara l’apliquen, com la Xina, els Estats Units, l’Iran o el Pakistan. Sense anar més lluny, l’any 2015 van morir, pel cap baix, 1.634 persones, un augment de més del 50 % respecte de l’any anterior, segons Amnistia Internacional.