èpic -a adj

Primera documentació: 10/11/1997

Tipus semàntic
Contextos Una setmana negra al lloc menys esperat, un Camp Nou normalment infranquejable per als rivals, ha esborrat en un temps rècord de la memòria culer la felicitat per l’èpic triomf aconseguit al Bernabéu. [El Periódico, 10/11/1997]
La cançó dels Bobobobs té una cosa com gairebé èpica i absolutament enganxosa, que la sents una vegada i se t’enganxa tot el dia. [La Tribu (Catalunya Ràdio), 12/02/2016]
Observacions Segons el DIEC2, l’èpica és una poesia ‘que narra, generalment en vers i amb un estil elevat, els fets d’herois d’altre temps’, així com tot allò que és ‘digne d’ésser l’assumpte d’una epopeia’. Una de les característiques de la poesia èpica era l’exaltació d’uns fets reals o ficticis a mode de gestes de grans personatges, normalment herois com Odisseu o Enees. És per aquest motiu que, en els contextos recollits per l’Observatori, s’aplica a qualsevol cosa que és gran, extraordinària i fins i tot extravagant o rara. Tanmateix, en molts contextos, sobretot en l’àmbit esportiu, el significat que se’n desprèn fa referència a allò que ha estat fruit del coratge, l’heroisme, que ha merescut un esforç ardu i que és digne de ser elogiat, com les antigues gestes dels poemes medievals.