hit m

Primera documentació: 4/02/1989

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Lou Reed va tornar a aparèixer a escena, aquesta vegada per desgranar alguns dels èxits de treballs anteriors seus, com ara “New York”, a més a més de hits que ja són clàssics del seu repertori. [Diari de Barcelona, 3/02/1992]
La nit l’acabarien amb un autèntic hit com és Club de fans de John Boy, que va fer vibrar més d’un, i d’una. [La Vanguardia, 6/08/2016]
Observacions El manlleu hit té un equivalent català molt clar, èxit, però l’alta freqüència ininterrompuda amb què l’Observatori l’ha recollit des dels anys noranta per fer referència majoritàriament a cançons denota que l’ús de l’anglicisme està molt estabilitzat. Segons el Termcat, un hit és un ‘producte, especialment cinematogràfic o musical, que ha obtingut un gran ressò popular i un bon rendiment comercial després d’haver-lo llançat al mercat’. Els dos contextos responen a aquesta definició, ja que recull el sentit original de l’anglès que feia referència especialment a persones, obres de teatre o cançons, entre d’altres, de l’àmbit de l’entreteniment. Tanmateix, l’Observatori ha recollit altres ocurrències en què els parlants fan servir hit com a èxit en contextos més generals, com ara en l’àmbit gastronòmic per valorar els plats d’un restaurant.

japonisme m

japonisme2Primera documentació: 13/09/2012

Tipus sufixació
Contextos Tancarà la temporada una exposició sobre la influència del japonisme en l’art català al tombant del segle xix, amb Ricard Bru com a comissari. [Avui, 13/09/2012]
Va rebre influències del Modernisme nòrdic, de l’art africà, dels descobriments arqueològics a l’antic Egipte, de l’orientalisme i del japonisme. [Ara, 23/02/2016]
Observacions La fascinació pel Japó i l’art japonès que van tenir molts pintors impressionistes a mitjan segle xix i que va continuar fins als cubistes del segle xx és la base d’aquest neologisme lexicogràfic. De fet, la primera vegada que es va utilitzar aquesta paraula va ser en francès el 1872, a l’obra L’art français, de Jules Claretie (1840-1913). Deu anys abans, l’art i l’artesania del Japó havien estat una de les atraccions principals de l’Exposició Universal de Londres.

El japonisme va començar com una moda de col·leccionar peces d’art, especialment d’estampes (que incloïen les de shunga), i va acabar influint fortament alguns artistes, interessats per l’asimetria i la irregularitat de l’art japonès, com l’absència de perspectiva, la llibertat de composició de les figures o les àrees planes de colors vibrants, entre d’altres, que trencaven amb els cànons academicistes occidentals. A més, el japonisme també va influir altres arts, com la música, amb les òperes The Mikado, de W. S. Gilbert i Arthur Sullivan, estrenada el 1885, o Madama Butterfly, de Giacomo Puccini, estrenada el 1904.

Aquest interès pel Japó i la seva cultura torna a ser molt viu, tot i que en aquest cas ja no se centra tant en l’art, sinó en altres àmbits com ara la gastronomia (sushi, tempura), el lleure (amigurumi, origami, sudoku, manga) o la salut (shiatsu).

eye tracking m

eye trackingPrimera documentació: 27/04/2014

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Henkel estudia amb tècniques d’eye tracking des de Barcelona la disposició dels seus productes als prestatges dels súpers. [Ara, 27/04/2014]
“Els dislèctics són cecs als errors”, explica Rello, però el programa d’eye tracking, que segueix els ulls d’un usuari durant la lectura, “ens va revelar que l’ull dislèctic, com el no dislèctic, sí que s’atura en la paraula mal escrita però no el perjudica el seu nivell de comprensió”. [La Vanguardia, 8/04/2016]
Observacions El Termcat defineix eye tracking com la ‘tècnica analítica de màrqueting consistent a estudiar la trajectòria dels ulls de l’usuari quan mira una pàgina web’, tot i que també té aplicacions en altres àmbits, com la psicologia o la lingüística cognitiva, i ha estat molt utilitzada per estudiar la interacció dels usuaris amb la interfície dels ordinadors. Així mateix, el Termcat proposa el sintagma seguiment de la mirada per substituir el manlleu de l’anglès.

Tot i que en català a l’Observatori no l’hem recollit fins al 2014, l’Oxford English Dictionary en registra la primera documentació l’any 1950.

poliamor m

poliamorPrimera documentació: 30/09/2008

Tipus prefixació
Contextos Encara que en conec que saben perfectament que el company o companya els fa el salt i ho dissimulen, no expressen mai el seu “ple consentiment” davant de l’altre: això no deu ser poliamor. [El Periódico, 30/09/2008]
Es diferencia de l’intercanvi de parelles o ‘swinging’ en el fet que el poliamor contempla relacions amoroses entre les parts i no se cenyeix només al sexe. [El Periódico, 2/01/2016]
Observacions Les relacions personals són molt diverses i complexes i el cas de poliamor n’és un exemple: així com el model convencional de relació amorosa es basa en la parella, el poliamor, neologisme format amb el prefix d’origen grec poli- ‘molts’, designa les relacions amoroses i duradores amb més d’una persona de manera simultània, amb el coneixement i el consentiment de totes les persones que hi estan involucrades. El poliamor es veu com una alternativa a la monogàmia, especialment pel que fa a la fidelitat sexual, però s’allunya també de la poligàmia, la pràctica en què una persona està casada amb més d’un individu simultàniament. Al mateix temps, es diferencia dels diferents tipus de relacions obertes, com ara el swinging, perquè el poliamor no se centra tant en l’activitat sexual, sinó que busca una connexió emocional.

microteatre m

microteatrePrimera documentació: 13/08/2012

Tipus composició culta
Contextos L’espectador és qui decideix quan vol pagar, la franja va d’1 a 15 euros, i s’inspira en la fórmula del microteatre. [Ara, 13/08/2012]
A la nit tots els espectacles es concentraran al Local Jove de Can Batlle des de les 22 h fins a mitjanit amb microteatre i teatre de petit format. [La Marina, 1/07/2016]
Observacions El formant culte micro- vol dir ‘petit’ i en aquest cas, adjuntat a teatre, no es refereix a les dimensions de l’edifici on es representen obres dramàtiques, sinó a la durada d’aquestes obres. Les obres de microteatre solen tenir una durada de 15-20 minuts i es poden representar en espais molt diversos: habitacions d’una casa, sales d’un hotel, etc., amb la qual cosa el nombre d’assistents a cada sessió també és reduït. Normalment, es reuneixen diverses obres en una sessió, i els espectadors que hi assisteixen van traslladant-se d’un espai a un altre.