despotricar v intr

Primera documentació: 16/11/1997

Tipus manlleu del castellà
Contextos El ministre Arenas va advertir que això s’ha de debatre al consell fiscal de les 17 autonomies, on de fet sempre té majoria el Govern. I Almunia va despotricar contra aquests anuncis precipitats. [El Periódico, 16/11/1997]
Tebas va despotricar dels futbolistes del Barça, sobretot de Neymar pel seu comportament després del gol de Messi a València. [El País, 28/10/2016]
Observacions El verb despotricar està format pel substantiu en castellà potrico (diminutiu de potro), que fa referència al cavall que té menys de tres anys, pel prefix privatiu des- i la flexió de primera conjugació -ar.

El significat original d’aquest manlleu té a veure amb el salt tan particular d’aquest animal. Així doncs, el fet de saltar com un poltre contra algú dona sentit a l’acció de criticar i parlar sense consideració ni manies, proferint insults contra algú o alguna cosa. Com ja recull el DRAE, aquest verb es limita al registre col·loquial. En català, en canvi, aquest ús també s’ha estès als mitjans escrits, malgrat que el català disposa d’equivalents com malparlar o dir fàstics.

Anuncis