pop-art o pop art m i adj

Primera documentació: 15/01/1989

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	S’ha inscrit en una línia crítica derivada del pop-art per subvenir a les seves noves necessitats. [Avui, 22/03/1989]
	Després del desvari, dels vestits de bistec i els desafiaments pop-art, una parada tècnica per disfrutar d’un cançoner sense edat. [El Periódico, 18/07/2015]
Observacions	El pop-art (amb guionet en anglès) és el ‘moviment artístic d’origen angloamericà que s’inspira en aspectes comuns i quotidians de la societat industrial de consum i trasllada a les obres el repertori icònic de la cultura urbana de masses, sorgit cap als anys cinquanta del segle xx’ (Termcat). El terme pop-art va ser utilitzat per primera vegada a mitjan dècada dels cinquanta pel crític d’art britànic Lawrence Alloway per qualificar les obres de Richard Hamilton (autor del famós collage Just what is it that makes today’s homes so different, so appealing?, de 1956) i Eduardo Paolozzi, tot i que també s’atribueix a l’artista John McHale, fundador de l’Institute of Contemporary Arts de Londres. Sigui com sigui, es considera que es va oficialitzar el 1962, moment en què el Museum of Modern Art de Nova York va organitzar el Symposium on Pop Art. Les obres d’art pop (que és la denominació catalana que proposa el Termcat) manifesten plàsticament com la tecnologia, el capitalisme, la moda i el consumisme esdevenen un estil de vida, on els objectes deixen de ser únics per esdevenir productes en sèrie. Els seus màxims exponents són Andy Warhol (1928-1987), de qui es recorden especialment les seves pintures serigrafiades de les llaunes de sopa Campbell’s, ampolles de Coca-cola o les vaques, i Roy Lichtenstein (1923-1997), conegut per les seves interpretacions a gran escala d’escenes de còmic.

Advertisement