disruptiu -iva adj

disruptiu2Primera documentació: 31/3/2000

Tipus semàntic
Contextos Ha comptat amb una heterogènia llista de col·laboradors (aquesta vegada, John Berger), però els principis del seu treball són constants: buscar punts de connexió entre diferents llenguatges i integrar el text, la música, la imatge i l’acció per aconseguir un teatre sorprenent i disruptiu. [El Periódico, 16/02/2001]
Com més repercussió externa tingui la vaga, millor. Com més disruptiva sigui, millor. [Catalunya, 24/04/2015]
Observacions L’adjectiu disruptiu –iva originàriament designa una noció especialitzada de la física que recullen el DIEC i el Cercaterm com a ‘descàrrega brusca produïda en un aïllant sòlid o bé en un espai aïllant líquid o gasós quan la tensió aplicada arriba a un cert valor’. Per abstracció metafòrica, el valor d’interrupció abrupta d’alguna cosa que no és contínua sinó trencadora, s’exporta, possiblement a través de la llengua anglesa, dels usos electromagnètics a uns usos generals, i fins i tot intangibles. Aquest segon ús és el que ja recullen per extensió diccionaris com el Cambridge Dictionary.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s