brunch m

brunchPrimera documentació: 25/11/1990

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Els nord-americans van batejar l’híbrid amb el nom de brunch —de breakfast i de lunch—, és a dir, es va crear un esmorzar per no dinar i un dinar per no esmorzar. [Diari de Barcelona, 25/11/1990]
A l’interior del Club Esportiu Monopol trobem aquest restaurant de tapes clàssiques a molt bon preu, amb un magnífic pati on dinar, fer una canya a qualsevol hora del dia o, la nostra opció indiscutible, un brunch dominical. [Time Out Barcelona, 27/03/2015]
Observacions Brunch, acrònim anglès format a partir de breakfast i lunch, ja apareix al GDLC amb un asterisc com a marca de manlleu; per la seva banda, el Termcat el defineix com un ‘àpat que se serveix entre l’hora d’esmorzar i la de dinar, en substitució d’aquests altres àpats’ i proposa la denominació catalana esmorzar-dinar.

Es va documentar per primera vegada a finals del segle xx, i l’Oxford English Dictionary apunta que originàriament formava part de l’argot universitari. Tot i que hi ha consens a l’hora de situar-ne l’origen al Regne Unit i la seva revalorització als Estats Units als anys 30, hi ha diverses teories sobre l’origen d’aquest àpat: alguns consideren que fa referència als esmorzars de forquilla dels caçadors anglesos; d’altres, de la necessitat que tenien els feligresos de menjar després d’assistir en dejú a la missa del diumenge. Finalment, la proposta més documentada és la del nord-americà William Grimes, que en un article del New York Times recupera l’escrit de l’anglès Guy Beringer de 1985 en què reivindica la necessitat del brunch per facilitar la vida als que surten la nit de dissabte i es lleven tard el diumenge, i per fomentar les relacions humanes, ja que és un acte de socialització.

Aquesta tradició anglosaxona és cada vegada més popular, on els dissabtes i els diumenges entre les 10 del matí i les 4 de la tarda és molt comú trobar ofertes de brunch a molts bars i cafeteries, amb plats que inclouen ous remenats, salsitxes o cansalada, i d’altres més internacionals, com ara els ous Benedict, plat típic americà. El menjar es pot acompanyar amb còctels típics d’aquest àpat, com ara el Bloody Mary, el Bellini o la Mimosa.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s