bocata m

bocaataPrimera documentació: 10/03/1991

Tipus manlleu del castellà
Contextos Fa uns anys una fauna variadíssima s’ajuntava, avançada la nit, a la porta del darrere del Drugstore: a uns, la gana els guiava cap als apetitosos bocates de la xarcuteria, on es tallava l’aire. [Diari de Barcelona, 10/03/1991]
La doble sessió amb els amics i el bocata. [El Periódico, 23/01/2016]
Observacions Bocata és un manlleu del castellà emprat amb un to informal per fer referència a l’entrepà. En castellà, bocata està format per l’escurçament del mot bocadillo i amb l’adjunció del sufix col·loquial –ata. Al seu torn, bocadillo és la lexicalització de bocado amb el sufix diminutiu –illo, tot i que un entrepà pot ser gran. En canvi, la motivació semàntica del català entrepà no té res a veure amb la boca, sinó que fa referència als dos trossos de pa entremig dels quals hi ha el formatge, l’embotit o el que vulgui el consumidor. Pel que fa a l’origen del concepte, sembla que es remunta al pa de pita de l’Antic Egipte i al pa de panís dels indígenes americans.

No es pot dir que bocata sigui una paraula nova, ja que fa generacions que s’utilitza; és només perquè no apareix en els diccionaris que la considerem un neologisme.

Anuncis

Un pensament sobre “bocata m

  1. Retroenllaç: (CA) – Neolosfera: bocata | Observatori de Neologia (Obneo) – Glossarissimo!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s