bagel m

Primera documentació: 22/01/2002

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	Des de Nova York, al segle xix, es va escapar arreu dels territoris de la Unió, al costat del bagel (panet en forma de tortell). [El Temps, 22/01/2002]
	El ventall d’opcions és molt ampli: des dels tacos i els nachos de Corazón de Ágave fins als bagels farcits de Café Chrome, els entrepans de calamars de Pebre Negre o les creps dolces i salades de Marione. [Ara, 4/06/2015]
Observacions	Aquest manlleu de l’anglès té el seu origen en la cultura judeopolonesa, de la qual segurament prové. El Termcat el defineix com un ‘panet d’origen jueu de forma anular, que es prepara bullint breument la massa abans de coure-la al forn i que es caracteritza per una coberta lleugerament cruixent i un interior dens’. Etimològicament, la paraula bagel prové del jiddisch beygl, i aquest de l’alemany antic boug, que significa ‘anell’ o ‘braçalet’ i que, evidentment, fa referència a la forma del panet. Els bagels s’han popularitzat en el món anglosaxó, ja que es poden trobar en la gran majoria de forns de pa i supermercats i són molt consumits per esmorzar o dinar o com a acompanyament de sopes. La manera més habitual de menjar-ne és tallant-los, torrant-los per la meitat i afegint-hi un farciment dolç (per exemple, melmelada o crema de cacau) o salat (per exemple, salmó fumat amb formatge d’untar o enciam i tonyina).