savoir faire m

Primera documentació: 9/11/1990

Tipus	manlleu del francès
Contextos	Commovedor el personatge de l’inspector de policia André Wilms i el savoir faire del músic dels films de Peter Greenaway. [Diari de Barcelona, 9/11/1990]
	Hi ha moltes empreses que tenen idees innovadores, però introduir els seus productes en el mercat requereix el domini de moltes eines i savoir faire. [El Periódico, 23/08/2013]
Observacions	El savoir faire no és gens nou en català; de fet, en trobem nombrosíssims exemples des de fa molts anys en la llengua oral i escrita. La traducció literal d’aquesta expressió francesa és ‘saber fer’, però en l’ús general dels parlants significava l’estil, la classe, les maneres, i s’aplicava a qualsevol persona que en tingués, particularment en l’àmbit artístic i cultural. Per això la majoria d’exemples recollits durant els primers anys a l’Observatori de Neologia es referien a l’actuació de músics, actors i altres artistes. En els darrers anys, aquest significat conviu amb un altre significat molt més concret: l’experiència, els coneixements pràctics i els criteris necessaris per a un projecte i, més específicament, en la transferència de tecnologia. En aquest sentit se sol utilitzar igualment la forma anglesa know-how, tot i que el Termcat proposa la forma catalana saber fer, definida com la competència tècnica o perícia combinada amb experiència en una activitat professional o ocupacional.