euroescepticisme m

Primera documentació: 13/11/1992

Tipus	composició
Contextos	El PP va rebre les crítiques d’Unió i PNB pel seu euroescepticisme. [Avui, 13/11/1992]
	Però perdre Grècia i prestigi al sud, mentre creix l’euroescepticisme al nord, no sembla gaire millor per a la troica i Alemanya que les rèpliques de Syriza i les seves polítiques en altres llocs. [Ara, 6/03/2015]
Observacions	El neologisme euroescepticisme s’ha format afegint el format euro-, que en aquest cas no fa referència a Europa, sinó a la Unió Europea, al substantiu escepticisme, que és la disposició a dubtar. Així doncs, veiem que el significat d’aquest mot nou és totalment transparent, ja que designa l’actitud refractària cap a la Unió Europea i la seva política. Aquest compost és relativament nou i s’empra de manera més recurrent durant els períodes de crisi econòmica, quan els països no confien en la capacitat d’Europa per solucionar els problemes que afecten la societat. Les dades de l’Observatori ho corroboren, ja que l’ús d’aquest terme es dispara l’any 1993 i torna a decaure l’any 2000 fins al 2006, quan euroescepticisme torna a ser tendència. En l’actualitat, molts ciutadans de països importants, com ara França i el Regne Unit, ja s’han autodefinit com euroescèptics. De totes les fonts lexicogràfiques de referència del català, el Gran diccionari 62 de la llengua catalana és l’únic que recull una forma emparentada: l’adjectiu euroescèptic -a. És curiós que Le Petit Robert, el Collins Dictionary i el Cambridge Dictionary també recullen només l’adjectiu derivat d’aquest neologisme (eurosceptique per al francès i eurosceptic per a l’anglès). En canvi, l’Oxford English Dictionary i Le Grand Robert ja recullen els substantius euroscepticism i euroscepticisme, respectivament.